Oració per a l’erisipela. Mentre feien creus, després de cada pausa deien: “El Bon Jesús nat, el Bon Jesús mort, el Bon Jesús ressuscitat, curau aquest mal, que n’Amagat [nom de l’adobant] diu la veritat.”
Una altra oració per a l’erisipela: “Déu és sant, Déu és viu, Déu ha mort, Déu ha ressuscitat, curau aquest mal; Vós teniu la propietat per tota l’eternitat.” Acabat el verset, es feia una creu damunt l’erisipela, amb un anell d’or o amb un ralet de plata.
Oració per a les minves i els humors freds: “Sant Martí dalt sa roca estava. El Bon Jesús hi anava. Martí, què fas aquí? Des mal de minva em tenc de morir. Vés, Martí, a ca teva, unta’t es dits d’oli de sa llumeta, i es mal curarà.”
Oració per a maduraments de floroncos. L’adobant la diu fent creus damunt la part afectada: “Sant Simeó llaurava, sa filla li duia es pa; gira d’aquí, gira d’allà, i sa terra es va obrir: tres llengües de foc van sortir. –Mon pare, què és aquest foc? –És foc fogatge, un foc llibertí .– Com s’apagarà? –Amb tres gotes d’aigua del riu Jordà és foc s’apagarà.”
Altres oracions per al mal de ventre. Es fa una untura d’oli de llumeta dient: “Oli d’oliva que tot mal esquiva, oli de sant Bernat (o sant Martí), que tot lo mal ha curat”. O bé: “Mal malvingut, mal maldonat, per ses cinc llagues de Crist, que aquest mal quedi curat”. També es posa oli damunt la panxa i el ventre i es fan unes creus dient: “Oli de sant Martí, que tots es mals escalives; oli de sant Martí, que tots es mals fas fugir.”
Oració per al mal de queixal. Es fa una creu amb el dit damunt el queixal corcat mentre es diu la següent oració: “Per la fe de la passió, de la benvinguda sang de Crist, aquest mal se curarà si Déu ho vol.”
Oració per a la rampa. Feien una creu damunt la cama mentre deien: “Rampa, rampa, Déu t’escampa, Déu te veu, farem una creu.”
Oracions per a fics i berrugues. Deien l’oració següent: Adobant: “Fic tall cull un mal.” / Malalt: “Cull un mal.” Un altre sistema consistia a posar set còdols, un damunt l’altre i enmig d’un camí, i dir tres vegades: “Aquí els deix”. I també es podien fer creus en un tros de canya, tantes com berrugues o fics hom tenia. Després tiraven la canya al femer o l’enterraven fins que es podria, dient: “Aquí els deix”.
Oració per a la insolació. L’adobant, o curandero, posava una olla d’aigua al foc; i quan l’aigua arrancava el bull deia tres vegades tres parenostres, un darrere l’altre, tirant a cada començament de parenostre un grum de sal dins la ribella. Després tirava l’aigua bullint dins una ribella, que es procurava que fos fonda, i la tapava amb l’olla, boca per avall. Quan la cura anava bé, tota l’aigua tornava dins l’olla.
Oració per al mal de panxa: “Oli d’oliva que tots es mals esquives, oli de sant Martí que tot mal fa fugir”, i mentrestant feien creus damunt el ventre.
Oració a Diana: “Diana, tu ets Diana, tu ets aquella Diana que tiraren els jueus a la faç del Bon Jesús quan ell estava clavat a l’Arbre Sant de la Creu; i per aquella Diana mos mals remeiareu.” Mentre es diu aquesta oració, s’aplica damunt el ventre del malalt un brot de donzell (Artemisia vulgaris).
Oració a santa Rita (per curar de la pigota): “Oh, Santa Riteta, vos volia dir: de sa pigoteta no en deixeu morir.”
Oració a sant Ambròs, per als parts difícils i abans de donar a llum: “Gloriós sant Ambròs, obriu aquestes portes de carn i os.”
Altres oracions curatives:
“Criatura de Déu, jo et cur i beneesc en nom de la Santíssima Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant, les tres persones distintes i una essència veritable; i de la Verge Maria Nostra Senyora, concebuda sense taca de pecat original, verge en el part, abans del part i després del part; per la gloriosa santa Gertrudis, la seva estimada i regalada dona, mil verges, sant Roc i sant Sebastià, per tots els sants i santes de la cort celestial. Per la seva gloriosíssima resurrecció i ascensió per tan alts i santíssims misteris que crec fermament i són veritables de l’Evangeli, suplic a la Divina Majestat posant per intercessora la Santíssima Mare i advocada nostra, que lliuri i curi aquesta criatura [nom] de [la malaltia] i d’altra qualsevol malaltia que sigui. Amén, Jesús [quatre vegades].”
“No mirant la indigna persona que necessita el sagrament, misteris, tota bona fe et suplic, senyor, per més glòria i honra teva i devoció dels presents, et serveixis per pietat i devoció dels presents. Et serveixis de la teva pietat i misericòrdia curar i lliurar a aquesta persona a la teva afligida criatura [nom] de les malalties que pateixi, llevant-li d’aquesta banda, i que no permeti la seva Divina Majestat que sobrevengui accident, corrupció i mal algun, donant-li salut completa perquè ella et serveixi i faci la teva santíssima voluntat. Amén, Jesús [quatre vegades].”
“Criatura de Déu, jo ensalç i Jesucrist Nostre Redemptor et curi i beneeixi, faci la seva santíssima voluntat. Amén, Jesús [quatre vegades].”
“Oli de sant Bernat, que tot lo mal cura i ha curat. Oli d’oliva que tot es mal escaliva. Oli d’aglà que tot es mal se’n va.”
Font: MOLL, Marc. Medicina popular menorquina (segles XVI-XXI). Plantes, animals i altres modalitats curatives. Palma: Documenta Balear, 2003
