El flabiol

 

En terres catalanes, des de ben antic, apareixen documentats els sonadors de flabiol i tamborí acompanyant les celebracions més diverses. Jordi Argelaga, a la Gran Enciclopèdia de la Música, el defineix com un “instrument de vent fusta depetites dimensions que consisteix en un tub recte de fusta amb embocadura de bisell, que es toca amb una sola mà i que s’ha emprat des de l’edat mitjana associat a un instrument de percussió anomenat tamborí, tambor o tambor de cordes tocat pel mateix instrumentista”.

A Menorca, la primera vegada que apareix documentat l’ús del tambor i el flabiol és a l’any 1703, al Llibre de Consells de l’Arxiu Històric Municipal de Ciutadella: “…Y en totes les cavalgades han acostumat aportar davant el penó, persona qui toca el tamborino i flauta […]”. Tanmateix, aquest instrument presenta algunes diferències segons si ens referim al flabiol de Ciutadella o al flabiol de la resta de pobles de l’illa.

El flabiol de dos forats de Ciutadella

El flabiol (o fabiol) de Ciutadella és un petit instrument fet amb un tub de canya comuna (Arundo donax) sense nusos, de devers 16 centímetres de llargària per uns 10-12 mil·límetres de diàmetre interior, en el qual s’han obert dos forats rectangulars a la part anterior d’un dels dos extrems, per tal de col·locar-hi els dits índex i mig de la mà esquerra, i una finestra de la mateixa forma amb un tallavents o bisell a l’altre extrem. Aquesta finestra ve tapada amb un tros de suro deixant un canal de pas per a l’aire. Hi ha la creença que el flabiol de Ciutadella és de tres forats; però la confusió neix de comptar com a forat la finestra del tallavents.

 
 

el flabiol de Ciutadella

Fotografia cedida per David Caules Ticoulat

 

Per sonar-lo, mentre la mà esquerra va tapant i destapant els forats, la dreta pica amb una maceta el tambor; i per construir-lo, tradicionalment, l’única eina que calia era un trinxet o un guinavet ben esmolat.

Com que les dimensions del fabiol són variables, l’afinació també canvia d’un instrument a l’altre, però es podria dir que l’extensió és d’una tercera menor, havent-hi un to de la nota més greu a la següent i mig to d’aquesta a la més aguda. L’instrument, per tant, produeix tres sons fonamentals, de so feble que no s’utilitzen, ja que només s’empren els harmònics, per la qual cosa s’ha de bufar amb força.

El flabiol de set forats

Pel que fa al flabiol utilitzat als altres pobles té una mida aproximada de 25 centímetres, una mica més gran que el de Ciutadella, i té set forats melòdics. Aquest instrument consisteix en un tub recte de canya amb l’embocadura en bisell, que també es toca amb una sola mà per tal que amb l’altra es pugui percutir el tambor amb l’ajuda de la maceta. S’ha vist com un tret diferenciador de la manera de tocar el flabiol a Ciutadella i a la resta de l’illa el fet que a Ciutadella es toqui amb la mà esquerra i a les altres localitats amb la dreta; però també trobam, fora de Ciutadella, flabiolers que toquen el flabiol amb l’esquerra.

Fotografia cedida per en Rodri

 

Aquest flabiol té set forats, cinc a la part superior i dos a la inferior, i es toca tapant-ne cincs amb els dits de la mà dreta o esquerra, mentre que el sisè i el setè forats queden sense tapar, tret de quan es toca amb les dues mans.

Els flabiols més antics d’aquest tipus que es troben tenen més de cent anys i els va fer el flabioler des Migjorn Gran Nicolau Moll. El sistema de construcció del tallavents era un tant curiós, perquè es destapava el sostre del canal per on entra l’aire a l’instrument a fi de facilitar la tasca de treballar el bisell. Un cop feta aquesta feina, es tornava a posar la llenca de canya que s’havia retirat i es fixava recobrint tota la part del tap amb una espècie de pega negra formada per excrements de les abelles.

Constructors de flabiols

A Menorca hi ha alguns pocs constructors de flabiols. Com hem dit, l’única eina que utilitzen per construir-lo és un trinxet o un ganivet ben esmolat, i tots ells saben que perquè l’instrument doni el resultat esperat la canya ha de ser tallada amb la primera lluna vella de gener i, abans de començar la construcció, se l’ha de deixar eixugar un mínim de dos anys.

A Ciutadella, els constructors de flabiol més coneguts són en Sebastià Taltavull, en Damià Bosch Ciriaco i n’Esteve Mercadal. Construeixen flabiols durant tot l’any i després, quan arriba el mes de juny, els duen a vendre a les papereries a fi que els fillets comencin a iniciar-se en el so del flabiol.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR