Del grup folklòric

Els instruments que integren el grup folklòric i acompanyen normalment els balls tradicionals menorquins són els següents:

La guitarra, que és l’instrument més universal, la trobam en totes les agrupacions folklòriques. És l’instrument que crea la base rítmica, motiu pel qual creim que ha perdurat a totes les èpoques. Es tracta d’un cordòfon de sis cordes que antigament eren de budell. Com a instrument, havia evolucionat de l’antiga viola de mà.

El guitarró, un cordòfon de cinc cordes, com una guitarra petita, que antigament també eren de budell, amb la caixa de ressonància en forma de vuit i el dors pla. Maria Antònia Moll dedica un apartat del seu llibre El folklore musical de Ciutadella (1994) al guitarró.

Els mateixos sonadors de guitarró eren els constructors d’aquests petits instruments. Entre ells destaquen Francesc Capó, del qual són obra la majoria dels guitarrons antics que es conserven, i actualment Joan Pons Huguet, mestre artesà d’instruments com el guitarró, el tiple o les castanyoles.

instruments del grup folklòric

Tiple i guitarró

El tiple, cordòfon de quatre cordes, més petit i més agut que el guitarró. Ambdós els consideram instruments típics de Menorca; però en trobam versions molt similars en altres indrets, ja que també hi ha el tiple canari, per exemple. Maria Antònia Moll quan ens parla del tiple menorquí en el seu estudi ens diu que té el mànec més llarg i més ample que el canari, la caixa de ressonància també és més alta i ampla i el dors és completament pla. Per al cordatge del tiple menorquí s’utilitzen normalment les cordes primera i segona de la guitarra. No se sap exactament quan es van introduir aquests instruments en els grups folklòrics menorquins; però possiblement primeres va utilitzar el guitarró i més tard sorgí el tiple, com una rèplica més petita.

Per a més informació sobre el tiple, resulta interessant l’article A la recerca de dignificar el tiple, publicat en el diari Menorca de 14-7-2016, sobre la tasca que duu a terme Pere Cortès per recuperar la memòria d’aquest instrument de so agut.

Aquesta és la posició de la guitarra, el tiple i el guitarró en el ball de fandango.

La bandúrria, que començam a trobar a partir del segle XIX, és un cordòfon puntejat de dotze cordes (sis dobles) que punteja escales i variacions de la melodia. És un instrument derivat del llaüt i té les mateises característiques d’aquest però amb l’afinació una octava més alta. La caixa harmònica, però, és més petita i el seu dors és pla; per la qual cosa la sonoritat de la bandúrria és més aguda i penetrant. És el solista melòdic principal del conjunt folklòric instrumental i a qui es confia la melodia princiapl.

Les castanyoles tenen característiques molt similars a les mallorquines. Són petites, de manera que caben perfectament al palmell de la mà, i són rodones o bé amb una lleugera forma de gota. També les trobam molt similars en altres indrets de la península. Joan Pons Huguet va analitzar les peces trobades, en va prendre mides, va fer uns patrons i va elaborar unes pautes per elaborar de manera artesana les castanyoles menorquines. Aquest és el procés d’elaboració de les castanyoles que utilitzen els grups folklòrics de Menorca.

L’ordre d’entrada dels instruments en els balls folklòrics menorquins, com la jota i el fandango, és el següent: primer entra la guitarra, al segon compàs entren el tiple i el guitarró al mateix temps, i en el quart compàs és quan entra la bandúrria. Finalment, quan entra la veu, s’hi incorporen les castanyoles, just al final del primer mot o vers de la cobla.

Avui dia, a més, podem trobar grups que utilitzen el llaüt, la flauta i alguns elements de percussió per a les seves representacions.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR