L’home ha desconfiat en molts moments de les seves pròpies forces i ha necessitat talismans que el protegissin de la seva debilitat: la por. En els amulets tenia importància el dia de la recol·lecció i també el lloc; normalment són plantes o parts d’elles, minerals –com les pedretes de la virtut– i parts d’animals. Els protectors se solien tenir a casa per neutralitzar l’energia negativa i contra la màgia negra, la qual es practicava molt a Menorca. Els més habituals eren: una rosa de Jericó, ferradures, espiga de blat, herba de Sant Joan al porxo, un talec vermell amb alls i sal a dins, aigua beneïda per netejar cases o aigua mesclada amb vinagre per treure les energies dolentes i negatives. Sovint, solien anar acompanyats o fermats de fils amb nusos o cintes de colors. Altres protectors eren d’origen religiós, com els anomenats defensillos i les evangelies; i també n’hi havia altres que es podien comprar, com les medalles, les creus, les imatges d’un sant o de la Mare de Déu, del cor de Jesús, etc.
Els propòsits magicoprotectors d’aquests amulets eren la protecció física i psíquica de la persona (fillets, verges, parelles, etc.); però també servien per trobar l’amor i tenir amor cap a un mateix, per fer exorcismes i netejar la negativitat de les persones i cases, per prevenir la salut i, fins i tot, per guarir, per rompre embruixos, perquè els amics guardessin fidelitat, per portar sort i diners, per demanar desitjos, per protegir durant la nit, etc.
Protectors per als maltevulls o embruixos
El mal d’ull, o maltevull, és provocat mitjançant la màgia negra i motivat, generalment, per enveges. Per contra, per protegir els fillets, els nounats, les verges, etc. de les bruixes es feien servir diversos mecanismes. Per exemple, quan trobaven que un fillet estava embruixat o li havien fet un maltevull, agafaven un tros de fetge de calàpet o pell de dragó més un tros de samarreta d’ell, tot embolicat amb una moneda que tingués una creu (un “dobleret”), i a mitjanit el tallaven a poc a poc; així l’autora de l’encantament patia el dolor i la criatura es curava. Hi havia l’expressió “oli m’hi ha caigut” quan algú havia posat oli a la porta de la casa per tal de fer mal; en aquests casos es netejava amb aigua i vinagre. Els fillets petits duien penjats els evangelis com a protectors, a més de plantes i altres. La ruda era la planta més emprada i creien que tenia la virtut d’alliberar de les bruixes.
Per altra banda, perquè les bruixes no entressin dins una casa, posaven dos brots de ruda creuats, penjats dalt del portal o darrere la porta. Així mateix, hom creia que qui duia ruda a sobre no corria perill que les bruixes li entressin. En aquesta mateixa línia, era creença comuna que les bruixes eren contràries a les aranyes i animals verinosos, i que portar-ne evitava els embruixos.
Altres protectors
– Arrel de mandràgora, importada de la Península. Era creença que aquesta planta tenia propietats màgiques i protectores, en part, segurament, pel fet que les seves arrels s’assemblen a un cos humà.
– Tenir dins la casa una corona de gram.
– Creu de romaní, ruda o herba de sant Joan davall el coixí.
– Dur penjats al coll, dins la butxaca o dins els calcetins, una patata morenera, una patata bruixa o un esclata-sang mascle.
– Dur resina de pi en els quatre cantells d’un mocador al cap serveix per protegir de les baralles dels veïns.
– Hi havia plantes protectores que es cultivaven a les pasteres i entrades de la casa, com l’alfàbega (que portava alegria), l’arbre de pisos (harmonia), l’evònimus (protecció i harmonia), la cica, l’espina o la pinta, els ullastres d’ase (protector per als llamps), el ginjoler, l’àloe, etc.
– L’herba barbera era protectora d’embruixaments; es podia dur penjada dins una bosseta.
– L’all i el blat servien per guardar de les crítiques i enveges.
– L’aritja i el romaní, posats davall el llit, servien per espantar els dimonis.
– La flor del bolic era considerada portadora de l’amor, com també les flors de gessamí.
– La flor del morrissà protegia contra la ràbia.
– La patata morenera fermada amb una cinta vermella també era considerada un bon protector.
– Les llavors del rosarier i les llavors de flor de nit eren considerades bons protector, i se’n feien rosaris.
– Les llavors de garrovereta s’utilitzaven com a protectors contra els maltevulls.
– Les llavors de lli, com a protectors per anar a dormir.
– Les llavors del trèvol pelut, com a protectors per als pagesos.
– La lletuga borda i l’olivardó es feien servir com a protectors i per netejar d’energia negativa.
– El malcoratge i la proenga, com a bons protectors i també com a amulets.
– Penjar branques o arrels entrequalcades en forma de coroneta de raspeta per protegir-se de mals.
– Per espantar els mals averanys, es mesclava tem bord, ruda, romaní beneït per Pasqua i trossos d’olivera i es lligava tot amb una cinta de cuiro de vaca. Cada any es canviava.
– Portar o tenir a la porta una llavor de cirereta del bon pastor era un bon protector i netejador.
– Portar o tenir llavors de l’herba de Sant Joan, per no perdre l’amistat amb els companys i evitar maltevulls.
– Portar o tenir llavors de la falguera, per evitar encantaments.
– Portar rodets de trèvol (Medicago scutellata) o penjar-los darrere la porta de la casa. El mateix amb les bajoques de la guixeta de cavall (Hippocrepis multisiliqua), que donen sort i protecció.
– El ramell compost d’herba santa, ruda, romaní, sal, tres cireretes del bon pastor, sucre, terra vermella, tot plegat cosit amb un fil verd i un drap quadrat blanc, és un bon protector dels nadons. El posaven davall al llit.
– Tenir mèrvols de colors, monedes d’aram –algunes d’elles es duien penjades–, tenir pedres areneres, dents d’animals –com de l’eriçó i les plomes dels ocells–, col·locar pedres a la portalada de la casa, posar frares o monjoies en un camí, etc., tot això són bons protectors.
– Tenir rams protectors d’herba santa, tem bord, herba de sant Joan i ruda. També empraven les espigues seques de la caderlina o card negre i de blat.
– Tenir un monyaco a casa posat dins aigua, deien que portava sort.
– Tenir una branca de murta o sivina darrere la porta.
– També n’hi havia que empraven la mataselva o la granera de bruc femella posada cap per amunt, que a més impedia l’arribada de visites inoportunes a la casa.
– Tenir una capseta de ruda de cinc puntes, donava bona sort.
– Tenir una creu de borcanys de ruda, fermats amb fil verd i duits a sobre dins una bosseta o penjats darrere la porta de la casa, també era un bon protector. Amb la mateixa finalitat, també empraven els borcanys de romaní, herba barbera, donzell i herba de Sant Joan. De vegades també es duien arrels protectores, com la mandràgora, la cama-roja, el tàrrec o la panconia.
Nota: La informació per elaborar aquesta pàgina ha estat extreta del llibre de Marc Moll : Medicina popular menorquina (segles XVI-XXI). Plantes, animals i altres modalitats curatives. Palma: Documenta Balear, 2003