Amulets i protectors

L’home ha desconfiat en molts moments de les seves pròpies forces i ha necessitat talismans que el protegissin de la seva debilitat: la por. En els amulets tenia importància el dia de la recol·lecció i també el lloc; normalment són plantes o parts d’elles, minerals –com les pedretes de la virtut– i parts d’animals. Els protectors se solien tenir a casa per neutralitzar l’energia negativa i contra la màgia negra, la qual es practicava molt a Menorca. Els més habituals eren: una rosa de Jericó, ferradures, espiga de blat, herba de Sant Joan al porxo, un talec vermell amb alls i sal a dins, aigua beneïda per netejar cases o aigua mesclada amb vinagre per treure les energies dolentes i negatives. Sovint, solien anar acompanyats o fermats de fils amb nusos o cintes de colors. Altres protectors eren d’origen religiós, com els anomenats defensillos i les evangelies; i també n’hi havia altres que es podien comprar, com les medalles, les creus, les imatges d’un sant o de la Mare de Déu, del cor de Jesús, etc.

Els propòsits magicoprotectors d’aquests amulets eren la protecció física i psíquica de la persona (fillets, verges, parelles, etc.); però també servien per trobar l’amor i tenir amor cap a un mateix, per fer exorcismes i netejar la negativitat de les persones i cases, per prevenir la salut i, fins i tot, per guarir, per rompre embruixos, perquè els amics guardessin fidelitat, per portar sort i diners, per demanar desitjos, per protegir durant la nit, etc.

 Protectors per als maltevulls o embruixos

El mal d’ull, o maltevull, és provocat mitjançant la màgia negra i motivat, generalment, per enveges. Per contra, per protegir els fillets, els nounats, les verges, etc. de les bruixes es feien servir diversos mecanismes. Per exemple, quan trobaven que un fillet estava embruixat o li havien fet un maltevull, agafaven un tros de fetge de calàpet o pell de dragó més un tros de samarreta d’ell, tot embolicat amb una moneda que tingués una creu (un “dobleret”), i a mitjanit el tallaven a poc a poc; així l’autora de l’encantament patia el dolor i la criatura es curava. Hi havia l’expressió “oli m’hi ha caigut” quan algú havia posat oli a la porta de la casa per tal de fer mal; en aquests casos es netejava amb aigua i vinagre. Els fillets petits duien penjats els evangelis com a protectors, a més de plantes i altres. La ruda era la planta més emprada i creien que tenia la virtut d’alliberar de les bruixes.

test amb ruda

Ruda

Per altra banda, perquè les bruixes no entressin dins una casa, posaven dos brots de ruda creuats, penjats dalt del portal o darrere la porta. Així mateix, hom creia que qui duia ruda a sobre no corria perill que les bruixes li entressin. En aquesta mateixa línia, era creença comuna que les bruixes eren contràries a les aranyes i animals verinosos, i que portar-ne evitava els embruixos.

Altres protectors  

– Arrel de mandràgora, importada de la Península. Era creença que aquesta planta tenia propietats màgiques i protectores, en part, segurament, pel fet que les seves arrels s’assemblen a un cos humà.

– Tenir dins la casa una corona de gram.

– Creu de romaní, ruda o herba de sant Joan davall el coixí.

– Dur penjats al coll, dins la butxaca o dins els calcetins, una patata morenera, una patata bruixa o un esclata-sang mascle.

– Dur resina de pi en els quatre cantells d’un mocador al cap serveix per protegir de les baralles dels veïns.

– Hi havia plantes protectores que es cultivaven a les pasteres i entrades de la casa, com l’alfàbega (que portava alegria), l’arbre de pisos (harmonia), l’evònimus (protecció i harmonia), la cica, l’espina o la pinta, els ullastres d’ase (protector per als llamps), el ginjoler, l’àloe, etc.

– L’herba barbera era protectora d’embruixaments; es podia dur penjada dins una bosseta.

– L’all i el blat servien per guardar de les crítiques i enveges.

– L’aritja i el romaní, posats davall el llit, servien per espantar els dimonis.

– La flor del bolic era considerada portadora de l’amor, com també les flors de gessamí.

– La flor del morrissà protegia contra la ràbia.

– La patata morenera fermada amb una cinta vermella també era considerada un bon protector.

– Les llavors del rosarier i les llavors de flor de nit eren considerades bons protector, i se’n feien rosaris.

– Les llavors de garrovereta s’utilitzaven com a protectors contra els maltevulls.

– Les llavors de lli, com a protectors per anar a dormir.

– Les llavors del trèvol pelut, com a protectors per als pagesos.

– La lletuga borda i l’olivardó es feien servir com a protectors i per netejar d’energia negativa. 

– El malcoratge i la proenga, com a bons protectors i també com a amulets.

– Penjar branques o arrels entrequalcades en forma de coroneta de raspeta per protegir-se de mals.

– Per espantar els mals averanys, es mesclava tem bord, ruda, romaní beneït per Pasqua i trossos d’olivera i es lligava tot amb una cinta de cuiro de vaca. Cada any es canviava.

– Portar o tenir a la porta una llavor de cirereta del bon pastor era un bon protector i netejador.

– Portar o tenir llavors de l’herba de Sant Joan, per no perdre l’amistat amb els companys i evitar maltevulls.

– Portar o tenir llavors de la falguera, per evitar encantaments.

– Portar rodets de trèvol (Medicago scutellata) o penjar-los darrere la porta de la casa. El mateix amb les bajoques de la guixeta de cavall (Hippocrepis multisiliqua), que donen sort i protecció.

– El ramell compost d’herba santa, ruda, romaní, sal, tres cireretes del bon pastor, sucre, terra vermella, tot plegat cosit amb un fil verd i un drap quadrat blanc, és un bon protector dels nadons. El posaven davall al llit.

– Tenir mèrvols de colors, monedes d’aram –algunes d’elles es duien penjades–, tenir pedres areneres, dents d’animals –com de l’eriçó i les plomes dels ocells–, col·locar pedres a la portalada de la casa, posar frares o monjoies en un camí, etc., tot això són bons protectors.

– Tenir rams protectors d’herba santa, tem bord, herba de sant Joan i ruda. També empraven les espigues seques de la caderlina o card negre i de blat.

– Tenir un monyaco a casa posat dins aigua, deien que portava sort.

– Tenir una branca de murta o sivina darrere la porta.

– També n’hi havia que empraven la mataselva o la granera de bruc femella posada cap per amunt, que a més impedia l’arribada de visites inoportunes a la casa.

– Tenir una capseta de ruda de cinc puntes, donava bona sort.

– Tenir una creu de borcanys de ruda, fermats amb fil verd i duits a sobre dins una bosseta o penjats darrere la porta de la casa, també era un bon protector. Amb la mateixa finalitat, també empraven els borcanys de romaní, herba barbera, donzell i herba de Sant Joan. De vegades també es duien arrels protectores, com la mandràgora, la cama-roja, el tàrrec o la panconia.

 

Nota: La informació per elaborar aquesta pàgina ha estat extreta del llibre de Marc Moll : Medicina popular menorquina  (segles XVI-XXI). Plantes, animals i altres modalitats curatives. Palma: Documenta Balear, 2003

 

 
 
 
 

 

 
 
 
 
 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR