Creences i supersticions

 
 

Creences relacionades amb els vegetals

Dur una patata morenera o arenera dins la butxaca, o penjada al coll, per curar les morenes i les arenes del ronyó. 

Hi havia la creença que, si posaven una granera d’àcsia, palma o bruc cap per avall darrere la porta, no arribaven visites inoportunes i la casa estava protegida de les bruixeries; també era important no escombrar mai de vespre, ja que les bruixes acudeixen a la casa. La granera o el burjó per al forn de pa era anomenat també bruixó, protector contra les bruixes perquè no entressin a fer malacriances amb el pa.  

foto de brins d'espart 

L’empelt de bruixa dels pins és originat per un virus; i hi havia la creença que les bruixes hi volaven. 

Per evitar el mal de queixal es penjaven al coll un botilet fet de suro mascle que estava fet del cor de la pinya del blat d’indi.  

Portar una nou de tres cantells dins la butxaca protegia del mal de queixal i guardava les dents per tota la vida. També portava sort. 

Dur una llimona dins la butxaca prevenia els refredats durant l’hivern. 

Per evitar agrures, acidesa i rots, es fermaven un bri d’espart al coll. 

Era creença que aquell que duia ruda a sobre no corria el perill que l’embruixessin. Així, darrere la porta de la casa, solien posar una creu feta de borcanys de ruda, fermada amb fil verd, com a protectora. 

El trepó fou una herba molt venerada per la gent menorquina. En trobar-ne de florit, li tiraven punyadets de terra i, agenollats al davant, li deien: “Trepó, trepó, tira ses flors i ses fulles no”. Hom aprofitaven per demanar desitjos. 

L’herba de la tos l’empraven sobretot les dones dels mariners. Agavafen un feixet de l’herba florida, el fermaven amb una cinta marró i el col·locaven dins un corn perquè el seu home tornés aviat. 

En la majoria de parts solien posar una rosa de Jericó per ajudar que el part anés bé: es posava en remull amb aigua el dia del part i així com la rosa s’obria el fillet sortia de la mare. 

Per fer desaparèixer els fics de les mans, en passar per un camí agafaven tantes fulles de mata com fics tenien i les posaven creuades enmig del camí. Qui se les enduia amb els peus, era creença que aplegava els fics de qui havia fet la creueta, al qual li desapareixien. 

Per fer desaparèixer puces de dins la casa hi posaven rams d’olivarda. 

Els menorquins beneïen el romaní perquè hi havia la creença que la Mare de Déu havia posat el drap del Bon Jesús damunt una mata d’aquesta planta i, per açò, tenia el do d’estar florit durant les festes de la Mare de Déu. 

La flor romanial creien que adobava tota classe de ferida. És la flor del romaní, que viu als penyals i fa una flor molt polida i una oloreta que mareja. Les ferides s’assequen i clouen ràpidament si s’hi aplica aquesta flor. La utilitzaven per tornar d’allà on hom havia anat, però també per recuperar forces, refer-se d’una malaltia, d’una decadència, d’una catalèpsia o d’un desmai. Té la virtut, segons conten les rondalles, de tornar a la vida la persona a qui la feien ensumar. 

 

flor romanial

Flor del romaní

 ☛ Hi havia la creença que si els fillets oloraven o passaven per un camps de roselles pixaven al llit; per això s’anomenen pixallits. 

Les mongetes –o la sal– trobades a la porta de la casa són senyal de malefici. Hom havia d’anar a una tiradora de cartes per desfer-lo. 

Portar un all dins la butxaca anava bé per combatre els cucs i els paràsits de la pell. 

Dur un collar d’alls i un altre d’eriçó servia per combatre l’eclàmpsia. 

Hom bevia un gotet d’anisat o gin perquè es desclavessin les paparres. 

La xocolata s’emprava per combatre els polls i la icterícia. 

Pel que fa als arbres, l’alzina es cultivava com a protectora de la casa i dels llamps; a més, és símbol de força, per això tenia la denominació popular de “sa senyora”. El fasser és símbol de fertilitat i indica que les visites són ben arribades. Un xiprer és senyal de no passar; dos xiprers, que s’ha de passar anant alerta; tres xipresos, que tothom és ben arribat a la casa. Un arbre de pisos és símbol de pau i harmonia. L’evònimus serveix per equilibrar els corrents d’aigua i també és protector, com el ginjoler. 

 

Creences relacionades amb l’embaràs i el part

Després del part, donaven a les parteres una purga de llavors de celiandre o de batafaluga, per fer la pegata negra i que, a més, els feia pujar la llet.  

Antigament el bressol es feia de jonc, ja que hi havia la creença que protegia el fillet. Era costum posar a dintre del bressol alguna bosseta amb protectors, perquè pensaven que les bruixes o altres forces podien danyar-lo. Entre aquestes creences, n’hi havia una que fa referència als nadons que es crien entre la Mare de Déu d’Agost i la Mare de Déu de Setembre, dels quals es deia que estaven en perill de morir perquè una de les mares de déu se’ls podia endur. Quan havien passat aquestes dades, les mares es tranquil·litzaven. 

Hi havia la creença que les dones embarassades no podien cabdellar fil perquè l’infant s’envoltaria els budells pel coll i moriria ofegat. 

Les embarassades es posaven una cinta de color carabassa perquè durant l’embaràs no hi hagués cap tipus de problema. S’anomenaven la mida de la Mare de Déu del Toro i al final de la cinta duia un imatge de la mare de déu. També es podia dur un penjoll de sant Ramon Nonat quan s’acostava al part com a protector i perquè aquest anés bé. 

Es deia que els infants nats en Divendres Sant tenien una creu al paladar o a la llengua i que tenien la saliva bona, que podia curar úlceres i cremades. També els nascuts o batejats per Sant Pau era creença que tenien a la saliva un antídot contra les picades d’aranyes i altres insectes verinosos. 

Hi havia el costum de guardar el vestit del néixer (placenta), assecat, i l’empraven com a amulet protector de la criatura. Així mateix, portat dins una bosseta, era creença que no cauria en la pobresa, que donava felicitat i que, si anava a la guerra, les bales no el podien ferir. Hi havia la creença que la persona moria allà on llençaven el vestit de néixer: si el llençaven a l’aigua, moria ofegat; si el tiraven al foc, moria cremat, etc. 

  

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR