Vegetals curatius

HORTALISSES
All (Allium sativum): menjar alls crus serveix per combatre el reuma, per pujar la sang, per als ulls de poll, les afeccions de cor, els cucs, les afeccions de ronyó, els pics d’abella i la gota.
 
Bleda (Beta vulgaris): menjar bledes bullides serveix per al restrenyiment.
 
Carabassa (Curcubita pepo): les llavors de carabassa s’han emprat per combatre els cucs i el cuc solitari.
 
Ceba (Allium cepa): el te o brou dels grells s’emprava en les afeccions del cor i per davallar la sang.
 
Ceba-porrera, grells (Allium cepa): el brou, per a les afeccions del ronyó.
 
Col (Brasica oleracea): se’n posaven emplastres al pit quan hom estava refredat; l’aigua de col, per a la tos; el brou de col, per a les febres i les tercianes; i glopejat, per a l’escanyor.
 
Carxofera, escarxofera (Cynara scolymus): el brou de la carxofa serveix per fer gana, per al fel, el restrenyiment i el fetge.
 
Cobrómbol (Cucumis sativus): el te de la popa serveix per fer baixar el sucre de la sang.
 
Endívia (Cichorium endivia): en ensalada o bullida, s’empra com a depurativa i per al fetge.
 
Espinacs (Spinacia oleracea): el brou de les fulles fa pujar la sang i es fa servir com a laxant.Lletuga (Lactuca sativa): el brou de lletuga es pren per dormir.

Nap (Brasica napus): el brou s’usa per combatre el refredat de pits, la tos ferina i l’escanyor.

Pastanaga (Daucus carota): el suc de la pastanaga serveix per a la diarrea; el brou, per a l’escanyor; i amb oli, per als problemes de la pell.

Patata burba (Helianthus tuberosus): menjada bullida s’emprava per a les afeccions de la diabetis.

Porro (Allium porrum): l’emplastre de la part blanca es feia servir per als fics i per llevar calls.

Rave o ràvec (Raphanus sativus): el xarop de rave servia per combatre l’escorbut.

Raveguí (Raphanus sativus var. radicula): dur-lo dins una butxaca servia per combatre les sedes; beure’n el brou, per quedar embarassades.

Xirivia o xerovia (Pastinaca sativa ssp. sativa): el brou de l’arrel s’emprava per combatre les arenes i les pedres del ronyó.

 

FRUITES 

fruit curatiu

Ginjoler

Ametler (Prunus dulcis): se’n feia llet d’ametles, molt bona per a les infeccions digestives.

Aranger (Citrus paradisi): se’n feia l’aranjat, un tipus de melmelada emprada en infusió com a depurativa i per prevenir les febres.

Avellaner (Corylus avellana): el decuit de les closques d’avellana es feia servir per retirar la regla excessiva i, en banys, per a les morenes.

Caquier (Diospyros kaki): el te de les fulles es feia servir per pujar la sang.

Codonyer (Cydonia oblonga): el te de les fulles o llavors, o menjar codonys o codonyat, servia per a la diarrea i els refredats.

Figuera de cristià (Ficus carica): les figues seques s’empraven per a la tos, per l’escanyament i com a laxant.

Ginjoler (Ziziphus jujuba): el xarop dels gínjols s’emprava per a la tos i els refredats.

Llimoner (Citrus limon): el suc de la llimona servia per llevar fics, bufetes i èczemes, i per a l’escanyament, les flatositats, el mal de coll, la tos, les llagues de boca i els pics dels animals; també servia per davallar la sang i combatre l’escorbut i els refredats.

Morera (Morus alba): menjar móres servia per combatre l’anèmia i l’escorbut i per tallar diarrees.

Nesplera (Mespilus germanica): les fulles es feien servir per tallar diarrees; i el fruit, anomenat nespla, com a depuratiu.

Olivera (Olea europaea): l’oli d’oliva s’empra com a base d’olis i ungüents per a les afeccions de la pell; i en ús interior, com a laxant. “Oli d’oliva, tot mal escaliva.”

Perera (Pyrus communis): menjar peres ajuda a fer la digestió i netejar la sang.

Plataner (Musa x paradisiaca): menjar plàtans madurs serveix per al mal de panxa i les diarrees.

Pinya (Ananas comosus): per a les digestions lentes, els empatxos i per fer neta la sang.

Pomera (Malus domestica): el te de les fulles, per a les afeccions del ronyó i per a l’artritis; menjar pomes bullides o confitura serveix per combatre la diarrea.

Prunera (Prunus domestica): les prunes seques i posades en remull un vespre abans es fan servir per anar de cos.

Raïm (Vitis vinifera): el raïm menjat és un bon laxant; el te de les coes de les panses serveix per a la menarquia i la pansa en decocció, per a les diarrees.

Taronger (Citrus aurantium): beure el suc de taronja és un bon remei per al grip, els refredats i, antigament, per combatre l’escorbut.

 
 
CEREALS
 
Arròs (Oryza sativa): menjat bullit serveix per tallar les diarrees.
 
Blat (gra, farina i segó): el te de blat tendre, per als cucs; assecat, per combatre la borratxera. La farina s’usava en les afeccions de la pell, mitjançant emplastres.
 
Blat d’indi (Zea mays): el te de la cabellera s’empra en les afeccions del ronyó; a més, és un gran depuratiu i netejador de la sang.
 
Civada (Avena sativa): fer gàrgares de civada s’empra per a les angines; el te fluix, per combatre les afeccions del cor i del ronyó.
 
Ordi (Hordeum vulgare): se’n feia una beguda anomenada aigua d’ordi que era digestiva i reconstituent.
 
 
FONTS:
– MOLL, Marc. Medicina popular menorquina (segles XVI-XXI). Plantes, animals i altres modalitats curatives. Palma: Documenta Balear, 2003

– MOLL, Marc. Les plantes a Menorca. Noms i usos. Menorca: IME, 2005  (1a reimpressió, 2009)

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

     

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR