Nap (Brasica napus): el brou s’usa per combatre el refredat de pits, la tos ferina i l’escanyor.
Pastanaga (Daucus carota): el suc de la pastanaga serveix per a la diarrea; el brou, per a l’escanyor; i amb oli, per als problemes de la pell.
Patata burba (Helianthus tuberosus): menjada bullida s’emprava per a les afeccions de la diabetis.
Porro (Allium porrum): l’emplastre de la part blanca es feia servir per als fics i per llevar calls.
Rave o ràvec (Raphanus sativus): el xarop de rave servia per combatre l’escorbut.
Raveguí (Raphanus sativus var. radicula): dur-lo dins una butxaca servia per combatre les sedes; beure’n el brou, per quedar embarassades.
Xirivia o xerovia (Pastinaca sativa ssp. sativa): el brou de l’arrel s’emprava per combatre les arenes i les pedres del ronyó.
FRUITES
Ginjoler
Ametler (Prunus dulcis): se’n feia llet d’ametles, molt bona per a les infeccions digestives.
Aranger (Citrus paradisi): se’n feia l’aranjat, un tipus de melmelada emprada en infusió com a depurativa i per prevenir les febres.
Avellaner (Corylus avellana): el decuit de les closques d’avellana es feia servir per retirar la regla excessiva i, en banys, per a les morenes.
Caquier (Diospyros kaki): el te de les fulles es feia servir per pujar la sang.
Codonyer (Cydonia oblonga): el te de les fulles o llavors, o menjar codonys o codonyat, servia per a la diarrea i els refredats.
Figuera de cristià (Ficus carica): les figues seques s’empraven per a la tos, per l’escanyament i com a laxant.
Ginjoler (Ziziphus jujuba): el xarop dels gínjols s’emprava per a la tos i els refredats.
Llimoner (Citrus limon): el suc de la llimona servia per llevar fics, bufetes i èczemes, i per a l’escanyament, les flatositats, el mal de coll, la tos, les llagues de boca i els pics dels animals; també servia per davallar la sang i combatre l’escorbut i els refredats.
Morera (Morus alba): menjar móres servia per combatre l’anèmia i l’escorbut i per tallar diarrees.
Nesplera (Mespilus germanica): les fulles es feien servir per tallar diarrees; i el fruit, anomenat nespla, com a depuratiu.
Olivera (Olea europaea): l’oli d’oliva s’empra com a base d’olis i ungüents per a les afeccions de la pell; i en ús interior, com a laxant. “Oli d’oliva, tot mal escaliva.”
Perera (Pyrus communis): menjar peres ajuda a fer la digestió i netejar la sang.
Plataner (Musa x paradisiaca): menjar plàtans madurs serveix per al mal de panxa i les diarrees.
Pinya (Ananas comosus): per a les digestions lentes, els empatxos i per fer neta la sang.
Pomera (Malus domestica): el te de les fulles, per a les afeccions del ronyó i per a l’artritis; menjar pomes bullides o confitura serveix per combatre la diarrea.
Prunera (Prunus domestica): les prunes seques i posades en remull un vespre abans es fan servir per anar de cos.
Raïm (Vitis vinifera): el raïm menjat és un bon laxant; el te de les coes de les panses serveix per a la menarquia i la pansa en decocció, per a les diarrees.
Taronger (Citrus aurantium): beure el suc de taronja és un bon remei per al grip, els refredats i, antigament, per combatre l’escorbut.
– MOLL, Marc. Les plantes a Menorca. Noms i usos. Menorca: IME, 2005 (1a reimpressió, 2009)
