La cançó popular, tan antiga com el món, és una de les fonts d’on brolla l’esperit del poble, i un viu reflex dels seus sentiments i passions. Són cançons anònimes, transmeses oralment i adoptades pel poble, que les fa seves. Es tracta, generalment, de composicions breus, amb una mètrica basada en els accents i amb estrofes d’estil senzill.
Fotografia cedida per la Revista de Ferreries
Nota: Aquest apartat s’ha elaborat amb la col·laboració de Natàlia Sans i Robert Alzina
