Herbes remeieres

Aquesta és només una petita relació d’algunes herbes i plantes utilitzades pels nostres avantpassats i per la medicina popular per curar certes afeccions o malalties. Si voleu obtenir més informació o ampliar la relació de plantes medicinals, podeu consultar les obres que figuren a la bibliografia i les que consten al final d’aquesta relació.

Alzina (Quercus ilex): l’escorça i els fruits (els aglans), per a les diarrees. “Oli d’oliva / que tot mal esquiva. / Oli d’aglà / que tot mal se’n va.”

Alzineta (Teucrium chamedrys): les fulles, per al fetge.

Aritja (Smilax aspera): les arrels, per netejar la sang i per al mal de queixal.

Àrnica (Arnica montana): la flor, per als cops i per rebaixar la sang.

Artemisa (Artemisia vulgaris): les fulles, per a la menopausa i per a l’avortament.

Bracera (Centaurea aspera) i eucaliptus (Eucaliptus globulus): les fulles, per a la diabetis.

Borratja (Boragus officinalis): el te de tronxos, per combatre la febre i la rosa; el te de les flors per combatre la tos i els refredats. “Si coneixeu sa borratja, / si sabeu quina flor fa, / uns gruen per sa farratge /i altres se l’han de menjar.”

Camamil·la (Santolina chamecyparissus): les flors, en infusió, per al mal de panxa, els cucs, la diarrea, el mal de coll, els refredats o els nervis; l’oli de camamil·la, per al mal d’orella i el mal de coll.

Cama-roja (Cichorium intybus): l’arrel, per combatre les tercianes, com a febrífug i com a laxant.

Calamus (Acorus càlamus): l’arrel, per a les afeccions de cor, juntament amb les flors de l’espinal.

Celiandre (Coriandrum sativum): les llavors, perquè les mares duguin més llet.

Cervellina (Coronopus squamatus): les fulles, per a les afeccions de la bufeta i del ronyó.

Coa de cavall (Equisetum telmateia): el te de les fulles, per anar de cos.

Comí (Cominum cuminum): les llavors, per pair bé.

Cornicelis (Plantago coronopus): les fulles, per netejar la sang i el reuma. “Cornicelis i malrubí / curen de mal de ventrell; / amb un poc de fonoll marí / fer un emplastre i posar-hi.”

Digital (Digitalis purpurea): la fulla, per al cor.

Dolçamara (Solanum dulcamara): la fulla, per a l’asma.

Donzell (Artemisa arborescens): el te de les fulles, per combatre els cucs.

Dròsera (Drosera rotundifolia): les fulles, per als refredats amb tos.

Espígol (Lavandula officinalis): la flor, per al nervis.

Espinal (Crataegus monogyna): el te de les flors, per a les morenes.

Taller sobre usos de les plantes ofert en les VII Jornades de Cultura Popular de Menorca

Eucaliptus (Eucaliptus globulus): bavarades de mentol i eucaliptus, per als refredats.

Fràngula (Rhamnus frangula): l’escorça, per anar de cos.

Herba arenera (Hernaria hirsuta): el te de l’herba sencera serveix per combatre problemes d’arenes i pedres del ronyó.

Herba barbera (Verbena officinalis): el te servia per combatre problemes de mal de costat.

Herba de cent nusos (Polygonum aviculare): les fulles, per tallar les diarrees.

Herba de pou (Adiantum capellis-veneris): el te de les fulles, per fer brotar la rosa.

Herba prima (Asperula cynanchica): l’herba sencera, per a les afeccions de ronyons.

Herba-sana, menta (Mentha sp.): el te de les fulles, per combatre el mal alè, la tos ferina, les morenes, les infeccions i els nervis; també és analgèsic i afrodisíac.

Ginebró (Juniperus oxycedrus): els fruits, per a les afeccions del ronyó.

Liquen (Cetraria islandica): la fulla, per als refredats.

Lletimó (Dictamus albus): la fulla, per netejar la sang.

Llúpol (Humulus lupulus): la fulla, per als refredats.

Llor, llorer (Lauras nobilis): el te de les fulles, per a la bronquitis, el reuma i els refredats.

Malla (Parietaria diffusa): la fulla, per als ronyons i per als fics.

Malva-rosa (Pelargonium graveolens): te de les fulles, per als refredats. “Jo me’n tenc d’anar a collir / un brotet de malva-rosa, / sempre hem sentit a dir / que es qui no té amor ne posa.”

Malví (Althaea officinalis): el decuit de les arrels, per al dolor d’estómac, el mal de queixal i l’insomni.

Malrubí blanc o melrubí (Marrubium vulgare): el te de les fulles, per als problemes de fetge, de melsa, de fel i per a les afeccions pectorals. Avui dia s’utilitza per aprimar-se. “Cornicelis i melrubí / per fer un pegat en es ventrell / a qui no té remei / i no es vol morir.”

Marialluïsa (Aloysia triphylla): el te de les fulles, per al mal de panxa.

Moraduix (Origanum majorana): el te de les fulles, per al mal de panxa, les migranyes, l’insomni, els nervis i per davallar la tensió arterial.

Morella vera (Solanum nigrum): emplastres de les fulles, per a maduraments.

Murta (Myrtus communis) i la mata (Pistacia lentiscus): les fulles, per a la piorrea.

Nepta o calamenta (Calamintha sylvatica): l’herba sencera, per als problemes del ventrell.

Passionària (Pasiflora incarnata): la flor i la fulla, com a sedant.

Pentinella (Sanguisorba minor): l’herba sencera, per netejar la sang.

Pi (Pinus halepensis): la borra o ulls, per als refredats.

Plantatge, coa de rata (Plantago major): el te de les fulles és un gran expectorant; també es feia servir per tallar les diarrees i fer baixar la febre.

Poliol (Mentha pulegium): el te de les fulles, per al fetge, per al mal de panxa i per a les afeccions de ronyó.

Proenga (Vinca difformis): la fulla, per al càncer, els flemons i les afeccions de gargamella.

Quina (Cinchona officinalis): l’ecorça, per a la caiguda dels cabells i per a la febre.

Regalèssia (Glycyrrhiza glabra): l’arrel, per al càncer de ventrell.

Romaní (Rosmarinus officinalis): tisana de romaní i boldo, per al fetge. “Per l’amor, lo romaní, / al qui no en té li fa venir / i al qui en té li fa fugir.”

Rosella (Papaver roheas): amb els pètals, es feia un xarop per combatre els refredats, la tos i calmar els nervis.

Ruda (Ruta chalepensis): la fulla, per als cucs.

Saüquer (Sambucus nigra): la flor, per al mal d’orella i els refredats.

Senet (Cassia ovata): per al restrenyiment (hi ha la dita “es senet és sanitós”, ja que fou emprat molt en casos de paludisme i tercianes).

Tem (Thymus vulgaris): el te de les fulles, per a la tos i els refredts, el mal de panxa, les infeccions, la conjuntivitis, les ferides i els cucs intestinals.

Trepó (Verbascum sinuatum): el te de les fulles, per combatre les morenes i les llagues de ventrell. “Trepó trepó, / tira ses flors / i ses fulles no.”

Ullastró (Globularia alypum): la fulla, per davallar la sang.

Visc (Viscum album): la fulla, per al reuma.

FONTS:

– MOLL, Marc. Medicina popular menorquina (segles XVI-XXI). Plantes, animals i altres modalitats curatives. Palma: Documenta Balear, 2003

– MOLL, Marc. Les plantes a Menorca. Noms i usos. Menorca: IME, 2005

CALENDARI ESDEVENIMENTS

Uso de cookies