Herbes remeieres

Aquesta és només una petita relació d’algunes herbes i plantes utilitzades pels nostres avantpassats i per la medicina popular per curar certes afeccions o malalties. Si voleu obtenir més informació o ampliar la relació de plantes medicinals, podeu consultar les obres que figuren a la bibliografia i les que consten al final d’aquesta relació.
Alzina (Quercus ilex): l’escorça i els fruits (els aglans), per a les diarrees. “Oli d’oliva / que tot mal esquiva. / Oli d’aglà / que tot mal se’n va.”
Alzineta (Teucrium chamedrys): les fulles, per al fetge.
Aritja (Smilax aspera): les arrels, per netejar la sang i per al mal de queixal.
Àrnica (Arnica montana): la flor, per als cops i per rebaixar la sang.
Artemisa (Artemisia vulgaris): les fulles, per a la menopausa i per a l’avortament.
Bracera (Centaurea aspera) i eucaliptus (Eucaliptus globulus): les fulles, per a la diabetis.
Borratja (Boragus officinalis): el te de tronxos, per combatre la febre i la rosa; el te de les flors per combatre la tos i els refredats. “Si coneixeu sa borratja, / si sabeu quina flor fa, / uns gruen per sa farratge /i altres se l’han de menjar.”
Camamil·la (Santolina chamecyparissus): les flors, en infusió, per al mal de panxa, els cucs, la diarrea, el mal de coll, els refredats o els nervis; l’oli de camamil·la, per al mal d’orella i el mal de coll.
Cama-roja (Cichorium intybus): l’arrel, per combatre les tercianes, com a febrífug i com a laxant.
Calamus (Acorus càlamus): l’arrel, per a les afeccions de cor, juntament amb les flors de l’espinal.  
Celiandre (Coriandrum sativum): les llavors, perquè les mares duguin més llet.
Cervellina (Coronopus squamatus): les fulles, per a les afeccions de la bufeta i del ronyó.
Coa de cavall (Equisetum telmateia): el te de les fulles, per anar de cos.

herbes remeieres 2

Comí (Cominum cuminum): les llavors, per pair bé.
Cornicelis (Plantago coronopus): les fulles, per netejar la sang i el reuma. “Cornicelis i malrubí / curen de mal de ventrell; / amb un poc de fonoll marí / fer un emplastre i posar-hi.”
Digital (Digitalis purpurea): la fulla, per al cor.

Dolçamara (Solanum dulcamara): la fulla, per a l’asma.

Donzell (Artemisa arborescens): el te de les fulles, per combatre els cucs.

Dròsera (Drosera rotundifolia): les fulles, per als refredats amb tos.

Espígol (Lavandula officinalis): la flor, per al nervis.

Espinal (Crataegus monogyna): el te de les flors, per a les morenes.

Taller sobre usos de les plantes ofert en les VII Jornades de Cultura Popular de Menorca

Taller sobre usos de les plantes ofert en les VII Jornades de Cultura Popular de Menorca

Eucaliptus (Eucaliptus globulus): bavarades de mentol i eucaliptus, per als refredats.

Fràngula (Rhamnus frangula): l’escorça, per anar de cos.

Herba arenera (Hernaria hirsuta): el te de l’herba sencera serveix per combatre problemes d’arenes i pedres del ronyó.

Herba barbera (Verbena officinalis): el te servia per combatre problemes de mal de costat.

Herba de cent nusos (Polygonum aviculare): les fulles, per tallar les diarrees.

Herba de pou (Adiantum capellis-veneris): el te de les fulles, per fer brotar la rosa.

Herba prima (Asperula cynanchica): l’herba sencera, per a les afeccions de ronyons.

Herba-sana, menta (Mentha sp.): el te de les fulles, per combatre el mal alè, la tos ferina, les morenes, les infeccions i els nervis; també és analgèsic i afrodisíac.

Ginebró (Juniperus oxycedrus): els fruits, per a les afeccions del ronyó.

Liquen (Cetraria islandica): la fulla, per als refredats.

Lletimó (Dictamus albus): la fulla, per netejar la sang.

Llúpol (Humulus lupulus): la fulla, per als refredats.

Llor, llorer (Lauras nobilis): el te de les fulles, per a la bronquitis, el reuma i els refredats.

Malla (Parietaria diffusa): la fulla, per als ronyons i per als fics.
Malva-rosa (Pelargonium graveolens): te de les fulles, per als refredats. “Jo me’n tenc d’anar a collir / un brotet de malva-rosa, / sempre hem sentit a dir / que es qui no té amor ne posa.”
Malví (Althaea officinalis): el decuit de les arrels, per al dolor d’estómac, el mal de queixal i l’insomni.
Malrubí blanc o melrubí (Marrubium vulgare): el te de les fulles, per als problemes de fetge, de melsa, de fel i per a les afeccions pectorals. Avui dia s’utilitza per aprimar-se. “Cornicelis i melrubí / per fer un pegat en es ventrell / a qui no té remei / i no es vol morir.”
Marialluïsa (Aloysia triphylla): el te de les fulles, per al mal de panxa.
Moraduix (Origanum majorana): el te de les fulles, per al mal de panxa, les migranyes, l’insomni, els nervis i per davallar la tensió arterial.
Morella vera (Solanum nigrum): emplastres de les fulles, per a maduraments.
Murta (Myrtus communis) i la mata (Pistacia lentiscus): les fulles, per a la piorrea.
Nepta o calamenta (Calamintha sylvatica): l’herba sencera, per als problemes del ventrell.
Passionària (Pasiflora incarnata): la flor i la fulla, com a sedant.
Pentinella (Sanguisorba minor): l’herba sencera, per netejar la sang.

planta remeiera

Pi (Pinus halepensis): la borra o ulls, per als refredats.

Plantatge, coa de rata (Plantago major): el te de les fulles és un gran expectorant; també es feia servir per tallar les diarrees i fer baixar la febre.

Poliol (Mentha pulegium): el te de les fulles, per al fetge, per al mal de panxa i per a les afeccions de ronyó.

Proenga (Vinca difformis): la fulla, per al càncer, els flemons i les afeccions de gargamella.

Quina (Cinchona officinalis): l’ecorça, per a la caiguda dels cabells i per a la febre.
Regalèssia (Glycyrrhiza glabra): l’arrel, per al càncer de ventrell.
Romaní (Rosmarinus officinalis): tisana de romaní i boldo, per al fetge. “Per l’amor, lo romaní, / al qui no en té li fa venir / i al qui en té li fa fugir.”
Rosella (Papaver roheas): amb els pètals, es feia un xarop per combatre els refredats, la tos i calmar els nervis.
Ruda (Ruta chalepensis): la fulla, per als cucs.
Saüquer (Sambucus nigra): la flor, per al mal d’orella i els refredats.
Senet (Cassia ovata): per al restrenyiment (hi ha la dita “es senet és sanitós”, ja que fou emprat molt en casos de paludisme i tercianes).
Tem (Thymus vulgaris): el te de les fulles, per a la tos i els refredts, el mal de panxa, les infeccions, la conjuntivitis, les ferides i els cucs intestinals.
Trepó (Verbascum sinuatum): el te de les fulles, per combatre les morenes i les llagues de ventrell. “Trepó trepó, / tira ses flors / i ses fulles no.”
Ullastró (Globularia alypum): la fulla, per davallar la sang.
Visc (Viscum album): la fulla, per al reuma.

 

 

 

FONTS:
– MOLL, Marc. Medicina popular menorquina (segles XVI-XXI). Plantes, animals i altres modalitats curatives. Palma: Documenta Balear, 2003
– MOLL, Marc. Les plantes a Menorca. Noms i usos. Menorca: IME, 2005

 

 

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR