Francesc Camps i Mercadal (Francesc d’Albranca)

El 2002 fou declarat Any Albranca pel Consell Insular de Menorca

Francesc Camps i Mercadal (es Migjorn Gran, 1852-1929) va néixer al lloc de la Cova, situat al barranc d’Albranca, i d’aquí li ve el sobrenom amb què és conegut: Francesc d’Albranca.

Gràcies a l’ajuda de Francesc Cardona i Orfila va estudiar batxillerat a Maó i, més tard, es traslladà a Barcelona on, el 1878, obtingué el títol de llicenciat en Medicina i Cirurgia. Llavors tornà al seu poble, on exercí de metge titular fins que morí. L’any 1893 es va casar amb na Catalina Riudavets, una al·lota del seu poble. El matrimoni va tenir cinc filles: Joana, Catalina, Esperança, Dolors i Francisca.

Francesc Camps i Mercadal destacà pel seu caràcter polifacètic. Tenia una gran capacitat de treball i una inacabable curiositat que el portà a interessar-se per molts temes i a cartejar-se amb altres erudits de l’època, com Joan Amades, Sebastià Farnés, Valeri Serra o els fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya.

El doctor Camps parlava i escrivia perfectament el català, el castellà i el llatí; i, a més, dominava les llengües francesa, hebrea i àrab. Gran defensor de la llengua catalana, fou el primer menorquí que va col·laborar en el Diccionari Català-Valencià-Balear dirigit per Alcover, i també va intervenir en la tasca lexicogràfica i dialectològica de l’Institut d’Estudis Catalans a través del seu Butlletí de Dialectologia Catalana. A més, era col·laborador assidu de la Revista de Menorca i de Llum Nova, revista fundada as Migjorn Gran per Andreu Ferrer i que va divulgar les normes ortogràfiques aprovades per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1913.

La seva condició de metge rural va fer que prengués contacte directe amb la gent del camp, ja que sovint s’havia de desplaçar als diferents llocs del terme per tractar els seus pacients. Aquest fet, i l’estimació per la seva terra, van fer que, mogut pel corrent romàntic de l’època, despertàs en ell una gran curiositat per estudiar la geologia, l’arqueologia, la flora, la història i la llengua de Menorca; la qual cosa el va dur a recopilar totes les manifestacions de la cultura popular de l’època que la societat pagesa d’entresegles conservava gelosament: llegendes, costums, cançons, rondalles, refranys, gloses, endevinalles, pregàries, acudits, etc.; faceta per la qual és més conegut. Si hi ha una obra que destaca és el seu Folklore menorquí. De la pagesia, amb la qual obtingué el premi de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó l’any 1912; obra que incloïa un recull de Cançons populars menorquines que van restar inèdites fins al 1987.

En aquell moment Menorca es trobava en un període de confrontació ideològica important. D’un costat ens trobam amb una Menorca rural, pagesa, catòlica, conservadora, reaccionària; i de l’altre, una Menorca urbana, menestral, anticlerical, progressista, revolucionària, amb una part de la societat que s’organitzava segons els ideals socialistes i anarquistes. Francesc Camps i Mercadal va militar en la primera de les dues illes.

Potser perquè vivia al poblet més petit de tots, es Migjorn Gran, o bé perquè gran part de la població era encara analfabeta, el procés de substitució lingüística no havia tingut èxit en el seu món, i això li va permetre poder trobar-se encara amb una cultura popular, de transmissió oral, viva i rica. Va creure que aquells elements del folklore de la pagesia expressaven una manera de ser pròpia, menorquina, de consistència religiosa, i els va reunir com a expressió d’uns determinats valors davant les noves idees que creia que arribaven des de fora. La seva labor com a folklorista va ser extraordinària, tant per la quantitat de material recollit com per la transcendència posterior que va tenir. Tanmateix, això no vol dir, que Francesc d’Albranca recollís tota la cultura popular, ja que va seleccionar part de la que romania en la ruralia, però va ignorar part de la cultura popular urbana i va silenciar-ne alguns elements, com ara cançons o endevinalles que va considerar immorals o bé que, en paraules seves, induïen a un “equívoc indecent”(1).

El Consell Insular de Menorca, per commemorar el 150è aniversari del naixement de Francesc Camps, declarà el 2002 com Any Albranca, i per aquest motiu va elaborar una pàgina web a fi de divulgar tant la figura d’aquest estudiós del folklore menorquí com les activitats programades en el marc d’aquella declaració, i també va elaborar una exposició amb vint plafons que, sota el títol “Coneix la cultura popular”, recollia la trajectòria humana i intel·lectual de Francesc d’Albranca i donava a conèixer els diferents àmbits de la cultura popular que van ser objecte d’estudi i investigació per part d’aquest metge migjorner.

Aquesta és una mostra d’alguns dels articles reproduïts en la pàgina web creada el 2002:

Conferència de Josefina Salord Ripoll

Conferència d’Andreu Ramis Puig-gros

Conferència d’Antoni Moll Camps

Presentació de la vida popular del metge Francesc Camps (Àngel Mifsud)

Article de Francesc Florit Nin

Francesc Camps per Joan Estelrich (1933)

Francesc Camps per Joan Hernández Mora

Butlletí de Dialectologia (ressenya del Folklore menorquí)

Necrològica de Francesc Camps i Mercadal

A més, hi ha dues publicacions recents sobre Francesc d’Albranca que ens ofereixen nova informació sobre aquest folklorista menorquí:

PONS-PORTELLA, Miquel [ed. i intr.]. Es Migjorn Gran. Francesc d’Albranca. Ciutadella: Col·lectiu Folklòric Ciutadella, 2010. Quaderns de Folklore, núm. 93.

SALORD, Josefina; PEREA, M. Pilar. Epistolari (1916-1926). Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, 2011. Col·lecció Capcer.

El 2012, amb motiu del centenari del Premi Ateneu aconseguit per Francesc d’Albranca amb el seu Folklore menorquí. De la pagesia, es va tornar a recordar la figura d’aquest folklorista.

El migjorner erudit. Francesc Camps i Mercadal

(1) CAMPS I MERCADAL, Francesc. Folklore menorquí de la pagesia, tom I, pàg. 272. Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, 1986 (Col·lecció “Capcer”)

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR