La Sentència

 

El Diumenge de Rams tenia gran importància un acte que revivia un dels episodis de la passió i mort de Jesucrist: la lectura de la sentència de Ponç Pilat, vinculada a la immediata processó de la Via Dolorosa (Via Crucis) però que mantenia un desenvolupament dramàtic propi en les cerimònies del dia.

En un manuscrit inèdit, l’apotecari Rafel Oleo Quadrado recollia, a la meitat del segle XIX, una descripció de la manera com es desenvolupava antigament aquest acte a Ciutadella, a l’interior de l’església de Sant Francesc.  Segons ens conta, un religiós llegia en veu alta la sentència davant de tots els congregats i davant del grup escènic format per un sacerdot, que representava Jesús, amb túnica morada amb dogal al coll, grosses cadenes als peus, coronat d’espines i acompanyat de dos lladres i alguns jueus. Un home vestit de capirota anunciava la lectura amb un toc de trompeta.

El text que es llegia era el següent:

Nos Pons Pilat, Governador de tota la provincia de Judea, per el sacro imperi romà; estant en lo tribunal y sala de audiencia, oidas les acusacions criminals de los sacerdots, escribas y fariseos, la conoció y clamor del poble contra Jesús de Nazasreth; concordant tots i dient com ha alborotat y commogut tota la ciutat y pobles, enseñant novas doctrinas contra la lley de Moisés, fentse autors de Nova Lleym prenint alsarse rey, i com á tal haver tengut atreviment de entrar triunfant ab rams y palmas dins la ciutat, per haver menospreciat la jurisdicció y autoridad del gran emperador César, prohibint á los vasalls no li pagasen el tribut, però lo que causa major escandol es que com a presentuos y blasfemo ses gloriat y ha dit moltas y diferents vegadas que era fill de déu essent homo de baxa condició, fill de un pobre fuster y de una pobra dona anomenada Maria. Fingia esser molt sant, essent engañador, homo inquiet, conspirador y destruidor del bé comú. Ha comés molts altres enormes delictes, més dignes de ser castigats que publicats.
Per tant, havent molt bé considerad y examinat la veritat de las sobreditas acusacions, trobantnser gravissims los sehs delictes, judicam dey ser condemnat y sentenciad com de facto el condemnam y sentenciam, á que sia aportat per los carrers acostumats de la ciutat de Jerusalem de la manera que está coronat de espinas, ab una cadena y dogal al coll, carregat ab la creu, acompañat de dos lladres per major afronta, fins á la montaña del Calvari, ahont acostumam ser ajusticiats los homens facinerosos, y allí sia crucificat en la mateixa creu, en la qual estarà penjar fins que sia mort; y no sia algú que se atrevesca á llevarlo de allí sens nosyta autoridad. Los dos lladres estaran penjats un á la part dreta i s’altre á la part esquerra, residint ell en mitj coma rey, para major afronta y burla, y para que sía ejemplar y escarment de tots los malefactors, la cual sentencia manam publicar ab to de trompeta, y ab veu alta de pregoner, para que venga a noticia de tots y no pugan alegar ignorancia alguna.
La Sentència es va cantar també a Maó fins a les primeres dècades del segle XX. Abans de començar la processó del Via Crucis, un capellà amb capirot negre i bonet sortia de la sagristia acompanyat d’un confrare amb una trompeta. Des del prebisteri, en cant pla, recitava lentament la sentència condemnatòria de Jesús. El text que es deia a Maó és el mateix que s’ha trobat a Ciutadella. Cap a l’any 2000, Maó va recuperar durant uns anys la tradició de cantar La Sentència en el Via Crucis de Sant Francesc de Maó. Joan Mercadal Victory era l’encarregat de cantar la versió extreta del llibre Meditacions ab que se deu exercitar el devot christià quan fa los pasos del Via Crucis, publicat a Palma el 1809.
Actualment La Sentència només es canta as Migjorn Gran on, el Diumenge de Rams, se celebra aquest acte fruit de la fusió entre la litúrgia cristiana, el folklore popular i l’antiga música religiosa. El capvespre del Dia de Rams té lloc una processó pels carrers més cèntrics des Migjorn Gran en què es desenvolupa la litúrgia del Via Crucis, la primera de les catorze estacions del qual és, precisament, la sentència a mort de Jesús. Per açò, abans que surti la processó, un home migjorner amb bona veu canta la peça musical que conté la sentència que, segons la tradició popular, el governador de Judea Ponç Pilat va pronunciar contra Jesús perquè fos crucificat. L’intèrpret actual de La Sentència as Migjorn, en Josep Pons Vilallonga, fa servir la lletra que conté un llibre que era propietat del seu avi (mestre Bep Fumeta, el primer intèrpret de la peça).
La música que acompanya La Sentència és una melodia cantada sense acompanyament per una veu masculina i que té les característiques pròpies del cant pla: variant lleugerament decadent del cant gregorià que consisteix en un nucli de cants monòdics (és a dir, d’una sola veu) de formes i d’orígens molt diversos, que es van reelaborant progressivament en funció de les circumstàncies imposades per la litúrgia.
Després que el cantant, cap al final de la peça, hagi dit “la qual sentència manam publicar amb to de trompeta”, una trompeta fa un arpegi en mode menor; i posteriorment el cantant reinicia el que ha recitat i acaba la peça amb un dispendi important de potència vocal.
El cant de La Sentència as Migjorn ha anat sempre estretament unit a la família Fumeta, llinatge migjorner que ha estat lligat ineludiblement durant molts anys al camp de la música en tots els seus vessants: cors parroquials, banda de música, ensenyaments musicals als infants…; de fet, tots els homes que l’han cantada eren d’aquesta família. Mentre que a Maó i a Ciutadella era cantada per un capellà o un religiós, as Migjorn sempre l’ha cantada un seglar, com a la majoria de pobles catalans.
La cerimònia que envoltava el cant de La Sentència variava segons el lloc on es realitzés: as Migjorn, el cantant, vestit amb sau negre, mai no pujava dalt l’altar, sinó que quedava a baix, vora el rellotge o vora l’escalinata, i la cantava des d’allà, sense cap més cerimònia; actualment la situació no ha variat pràcticament gens, però l’intèrpret sí que puja dalt l’altar i inicia el cant just que el capellà ha acabat la reflexió sobre la primera estació del Via Crucis. En altres llocs, però, el cant de La Sentència anava acompanyat d’un cert aparat escènic; aquest seria el cas de Ciutadella i de Maó, on hi participaven un trompetista i un petit grup escènic que representava el seguici de Jesús.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR