El cicle de Nadal

 

Tradicionalment, el cicle nadalenc comença el 6 de desembre amb Sant Nicolau i acaba amb la Candelera; però en el calendari litúrgic comença amb l’Advent i conclou amb l’Epifania.

 

L’Advent és el temps litúrgic de les quatre setmanes abans de Nadal que, segons la traadició cristiana, és el període de preparació per a l’arribada de Jesús, d’espera de l’adveniment de Crist al món. Recentment s’han incorporat tradicions centreeuropees al nostre costumari, com el calendari d’advent, amb 25 finestretes superposades en un dibuix amb motius nadalencs, cada una de les quals conté, en obrir-les, un regal o una llaminadura. Aquest calendari marca el compte enrere fins a la nit de Nadal.

 

Dissabte de Nadal

El 24 de desembre és coneix amb el nom de dissabte de Nadal o nit de Nadal. Antigament, al matí, els capellans resaven a l’església l’hora de l’ofici diví anomenada Prima, és a dir la primera hora del dia entorn de la sortida del sol. Aquest res es feia amb molta solemnitat, perquè incloïa el cant de l’anomenada Calenda, que era el pregó litúrgic de la festa del Naixement de Jesús. A Sant Lluís la cantaven els vicaris amb música del compositor maonès Damià Andreu, famós organista de Santa Maria. A continuació els capellans, juntament amb els cantors laics que hi havien intervingut i els escolanets, eren convidats a un got de calent.

El calent és una beguda que se serveix calenta i està feta a base d’anisat mesclat amb altres licors com conyac, rom, palo mallorquí i herbes, rebaixat amb aigua i escalfat tot junt amb una mica de canyella de garrot, pell de llimona i sucre. Antany, el Dissabte de Nadal, els obrers es trobaven al matí, abans de començar la feina, i anaven de calents pels diferents bars del poble. El costum d’anar de calents encara és viu, sobretot a la zona de ponent de l’illa; però ha perdut força amb el temps.

A la mitjanit se celebra la missa del gall, que és la missa més popular de les tres que es diuen per Nadal. A Menorca, fins ben entrat el segle XX, se celebrava després d’un cant nocturn de les matines, amb un caire molt festiu i amb una melodia del tipus “pastoril”, marcada per motius típicament nadalencs. La missa acabava amb l’adoració de la imatge del Bon Jesús dins el bres, mentre cantaven nadales alegres i populars, tant per la lletra com per la tonada. Una de les que recopilà Antoni Orfila de Llucalari, capellà i organista de Sant Lluís, és aquesta:

La nit santa de Nadal

nasqué lo fill de Maria

vingué a curar nostro mal

i omplí el món d’alegria.”

Fins al segle XVI, en la missa del gall s’interpretava el cant de la Sibil·la; primer per quatre clergues i a partir del segle XV per un escolà vestit de dona. Aquest cant fou prohibit al final del segle XVI; però a partir de 1692 va tornar a ser autoritzat a Mallorca i recentment ha estat declarat per la UNESCO patrimoni de la humanitat.

 

Dia de Nadal

El dia de Nadal és un dia de gran festa. Antigament la gent omplia l’església per assistir a la missa solemne, en la qual participaven les persones que vivien al camp i que no havien pogut acudir a la missa de mitjanit. El dinar del dia de Nadal era el més important de tot l’any, i el capvespre hi havia el costum de visitar-se les famílies entre elles i anar a veure els betlems exposats en els pobles, costums que encara es mantenen a Menorca, tot i que en menor mesura.

El que encara és fa avui dia a tots els pobles menorquins és celebrar aquest dia amb un bon dinar familiar, en la sobretaula del qual hi ha, des d’antic, la tradició de jugar a un joc de cartes molt popular conegut amb el nom de joc des cuc. A Ferreries, d’altra banda, aquest dia hi ha el costum de reunir-se amb amics o en algun local social per jugar a una espècie de joc de loteria que anomenen lauton.

A més, també en la sobretaula del dia de Nadal, hi ha el costum de donar els diners de nous als infants. Els més menuts de la casa reciten un poema de Nadal en paga del qual reben uns diners dels padrins, dels avis o d’altres familiars.

 

La Mitjana Festa de Nadal o dia de Sant Esteve (26 de desembre) també és festiu i és un dia més en el qual s’aprofita per tornar a dinar amb la família, dinar en el qual se sol aprofitar el que ha quedat de l’àpat de Nadal per elaborar els típics canelons amb beixamel. Aquest costum de celebrar l’endemà de la festa, comú a tots els Països Catalans, prové dels romans, que establiren aquest dia de treva entre la festa i la tornada a la feina per tal de recobrar forces.

 

Cap d’Any

El més important del Cap d’Any actual és la nit, el pas de l’any vell a l’any nou, que prové de les saturnals romanes i que se celebra amb un sopar, ball i el costum de menjar dotze grans de raïm coincidint amb les dotze campanades que senyalen el pas d’un any a un altre com a expressió i desig de sort i de renovació. Sembla que aquest costum podria estar emparentat en la creença popular segons la qual el món va començar un primer de gener i acabarà un 31 de desembre i, si en sonar les dotze campanades no sobrevenia la fi del món, pensaven que tenien un any més de vida.

 

La nit de Reis

La celebració d’aquesta festa, anomenada Epifania, prové del relat evangèlic de Mateu segons el qual uns mags vinguts d’Orient van anar a adorar l’Infant Jesús a Betlem i li van dur tres presents: or, encens i mirra. En la tradició cristiana se celebra des del segle XVIII, i els infants sempre han estat, tot i que la manera com s’ha celebrat de llavors ençà ha canviat molt en el temps. El que no ha canviat, però, és que els protagonistes de la festa són els fillets, que viuen la nit amb molta il·lusió esperant els obsequis que trobaran l’endemà al balcó, a la finestra o al voltant de l’arbre de Nadal.

El costum és, després d’anar a veure la Cavalcada de Reis i donar-los la benvinguda, deixar una sabata al balcó perquè sàpiguen que allà hi ha infants que esperen un regal. Així mateix, antigament, solien deixar un poal amb aigua per als camells o per als cavalls i un poc de torró, cuscussó o pasta reial per a ses majestats, per fer-los més bona de dur la llarga nit que els esperava.

Tot i que avui dia encara se celebra aquesta festa, val a dir que, en certa manera, els Reis d’Orient s’han vist una mica desplaçats pel Pare Noel i són moltes les famílies que prefereixen que sigui aquest personatge introduït recentment en la nostra cultura qui doni els regals als infants en la nit de Nadal.

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR