La Pàssia

La Pàssia o el Cant de la Passió era una pràctica popular religiosa pròpia del Diumenge de Rams com a punt final dels oficis del matí. A Menorca la trobam documentada d’ençà de 1811, i al llarg d’aquests dos-cents anys s’ha cantat a tots els pobles de l’illa.

Es tracta d’una llarga composició d’autoria desconeguda i que s’ha transmès oralment. A Menorca, en la llarga cadena de transmissió es va perdre l’estructura rimada i només s’han conservat els fragments de rima més forta. Possiblement el seu origen fos l’argument d’una obra dramàtica, i quan les representacions teatrals de la mort i passió de Jesucrist es van excloure de les esglésies es donà pas al costum del cant de la Passió; però se’n desconeix el moment exacte de la creació d’aquest text de la literatura popular menorquina.

Antònia Campins i Francesc Florit en van transcriure una versió enregistrada el 1953 a Alaior, cantada per Eulàlia Gomila Petrus, de 85 anys, que l’havia apresa oralment de petita.

D’altra banda, Antoni Orfila va publicar en el Full Menorquí de El Bien Público quatre versions diferents de les Cobles de la passió i mort de Jesucrist que, potser, eren altres variants d’aquesta mateixa pràctica popular.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR