Els Darrers Dies (Carnaval)

 

El període de Carnaval o Carnestoltes va del Dijous Llarder al Dimecres de Cendra i té com a punt culminant el cap de setmana anterior a l’entrada de la Quaresma. A Menorca aquesta festa es coneix amb el nom dels Darrers Dies, ja que el que se celebra en aquest període són, precisament, els darrers dies que podien menjar carn abans de la Quaresma.

D’antic, el temps de Carnaval abastava un llarg període de preparació que s’iniciava per Nadal. A Menorca començava la temporada dels balls públics d’hivern per Nadal, una temporada que es tancava el Darrer Dimarts o alguna vegada, fins i tot, el primer diumenge de Quaresma. Un fet curiós és que a Alaior, des de 1811, els dies 10, 11 i 12 de febrer, pels volts de carnaval, se celebraven les Quaranta Hores en honor de santa Eulàlia, patrona del poble, i en acte de reparació dels pecats comesos durant aquests Darrers Dies, amb missa major, sermó i exposició de la Santíssima Eucaristia.

De tota manera, aquesta és una festa que ha evolucionat amb la incorporació o desaparició d’activitats i canvis significatius en el model de celebració d’acord amb les transformacions experimentades per la mateixa societat. Així, antigament, podríem parlar d’un carnaval rural, propi d’una societat preindustrial, i un carnaval urbà, resultat del procés d’insdustrialització del segle XIX i que es traslladà a la ruralia.

En els carnavals rurals, el Carnestoltes era un ninot embotit de palla que es passejava pels carrers dalt un carro i les celebracions se centraven a la plaça del poble, on la gent feia balls amb màscares per ocultar la pròpia personalitat. Els carnavals urbans, en canvi, són més organitzats i estructurats, amb uns espais més definits i on cada estament hi participava al seu nivell i no sempre de la mateixa manera. El ball a la plaça fou substituït per balls als casinos i a les societats i la sàtira esdevingué de tipus polític. Així mateix, en el carnaval urbà el personatge de Carnestoltes és dignificat i convertit en rei per uns dies.

Des de la Dictadura de Primo de Rivera (1923) el carnaval va passar per una etapa de fortes restriccions, ja que es va prohibir passejar-se amb antifaços, els vestits amb màscares i les comparses que imitessin militars, religiosos o l’autoritat civil, i no es podia atemptar contra la moral. Aquestes prohibicions es van veure augmentades després de la Guerra Civil (1939) i es mantenen fins gairebé el final de la Dictadura de Franco.

En les darreres dècades, però, hem viscut una recuperació de la celebració del carnaval d’acord amb l’estructura festiva consolidada al llarg del segle XVIII, encara que alguns dels seus components ens arriben d’èpoques més llunyanes, de manera que el carnaval actual podríem dir que és una mescla del carnaval rural i del carnaval urbà i es caracteritza per la secularització de la festa amb un toc d’humor afegit i perquè l’espai públic guanya terreny a l’espai privat i els balls se celebren al teatres, als casinos i a les places.

Els actes que formen part del carnaval actual, a Menorca, són bàsicament les sortides de grups amb disfresses, fet que a l’illa es coneix amb el nom d’anar de la peluda; els balls a les societats més arrelades als pobles, com ara el Ball de ses Tauletes, celebrat al Casino Desset de Gener; les rues, especialment la del dissabte a Maó, i les processons burlesques d’enterrament del Carnestoltes (conegut popularment com en Camestortes), amb planys de ploraneres i lectura d’un testament carregat d’ironia i crítica social.

Un dels antics costums dels Darrers Dies que s’ha mantingut a Menorca entre la pagesia, especialment als llocs del terme de Ciutadella, és el Ball de Tapadets, costum que els darrers anys s’ha començat a celebrar també en l’àmbit urbà.  És un ball que es fa dins el casat, on un grup de sonadors interpreta cançons de balls tradicionals mentre un grup de balladors disfressats balla a ritme dels sons menorquins. Acabada la peça, els disfressats es descobreixen la cara i se’n van, mentre un altre grup de balladors vestits de la peluda toca a la porta del casat i demana permís per entrar i continuar el ball. Durant la celebració se serveixen vi i crespellets als assistents.

Dijous Llarder

Amb aquest nom es coneix el darrer dijous abans de la Quaresma, i pren el nom del mot llard, que és el greix tret per fusió del sagí del porc. En aquedt dia, el centre dels pobles menorquins s’omple de fillets i filletes disfressats.

Ja en el segle XIX era considerat el dijous dels petits; però aquest costum no és exclusiu de Menorca, sinó que està estès arreu del món i respon a un dels components principals en la celebració moderna del Carnaval: el regnat de la infància.

A Menorca, a l’inici del segle XX veim que les diferents societats maoneses (Casino La Unión, Ateneu Obrer, la Casa del Pueblo, Cine Victoria, etc.) organitzen balls i concursos de disfresses i concentracions infantils. En el ball infantil organitzat a la Casa del Poble el 1918 sabem que hi van participar devers tres-cents al·lots disfressats.

En la postguerra, els menuts van ser els primers que es van poder saltar les prohibicions de l’època envers aquests dies. Així, el 1960, amb els carnavals encara mig vedats, va tenir lloc un festival infantil el darrer dijous a la Sala Augusta; i en les dècades posteriors el Casino Maonès i el Club Marítim són les entitats que organitzen els dijous infantils.

A la resta de municipis, també es dedica el Dijous Llarder als més petits. A Ciutadella, surten comparses de disfresses organitzades per les escoletes infantils; as Castell s’organitzen concursos i balls, que es complementen amb una bereneta a Sant Lluís; i Alaior, es Mercadal i Ferreries s’afegeixen a aquest costum a partir dels anys vuitanta del segle passat.

Divendres Bord

El darrer divendres sempre ha estat un dia de transició entre l’esclat carnavalesc del dijous llarder i la gran festa del dissabte. El divendres és l’últim dia de preparació de les disfresses. Durant molts anys la nit del divendres va ser la nit de més ambient i festa en alguns pobles de Menorca, costum que s’ha mantingut fins ara a Ciutadella.

Dissabte de Carnaval

El dissabte de Carnaval és un dia de gresca en el qual la gent també es disfressa. Cal destacar, en aquest dia, la rua organitzada al municipi de Maó i els balls que se celebren a Ferreries, en els quals participen gent de tots els pobles de l’illa.

A Ciutadella, el dissabte de Carnaval és el dia que surt l’Estudiantina del Casino Desset de Gener a animar els carrers de la ciutat amb els seus cants. L’Estudiantina és un cor de veus masculines format en aquesta entitat social i, a partir del migdia d’aquest dia, recorre tot Ciutadella per visitar les diferents entitats i institucions de la vila, que mantenen el costum de donar-los un donatiu per al manteniment de la societat.

Actuació de l'Estudiantina el Dissabte de Carnaval  imatge amb els platers encarrecats de recaptar els donatius

L’Estudiantina del Desset de Gener amb els platers, encarregats de recaptar els donatius per al manteniment del grup

Diumenge de Carnaval

A Ciutadella, fins al començament del segle XX era molt popular la rifa del porc de l’hospital que es feia el darrer diumenge de carnaval, gairebé tan obligada com la rifa de Sant Antoni. També a Ciutadella, aquest dia té lloc la rua organitzada pel Casino Desset de Gener.

Darrer Dilluns

El dilluns és dia de descans a la majoria de pobles de l’illa; però a Alaior és el dia de més festa, en el qual es fa un ball que s’allarga fins a altes hores de la matinada.

Darrer Dimarts

En aquest dia, des d’antic, a Ciutadella es manté el costum de fer una sortida al camp, al capvespre, en la qual es reuneixen grups de familiars o d’amics per anar a fer la bereneta de sobrassada torrada al caliu. Des d’aquest web volem ajudar a difondre el nom propi d’aquest dia: Darrer Dimarts, ja que últimament molta gent s’hi refereix amb el desafortunat nom de “dia de la sobrassada”, nom completament fora de lloc i que proposam d’eradicar del nostre costumari.

Ja a la nit, en alguns pobles de Menorca es fa l’enterrament d’en Camestortes, paròdia d’un enterrament, amb desfilada de dones que ploren i personatges vestits de negre, que de vegades acaba fins i tot amb la lectura d’un testament en to sarcàstic i amb el qual s’acaben les festes dels Darrers Dies o de Carnestoltes per donar pas a la Quaresma.

menjar típic dels Darrers Dies

Gastronomia

La importància dels àpats extraordinaris durant aquesta festa era molt més pronunciada en el passat que no ara, ja que llavors la dieta habitual de les societats mediterrànies era més pobra i el Carnaval esdevenia l’ocasió apropiada per fer excessos en el menjar.

Així, durant els Darrers Dies, els menjars tradicionals a Menorca són tot tipus d’embotit de porc, greixera de peus de porc (o bé de monyaco o de formatge), formatjades amb carn i amb brossat, fava i fideu, sopes de llet espessa a Ferreries, flaons i crespells. A la banda de ponent, els crespells són plens de conserva i melmelades, mentre que a la banda de Ciutadella són buits i plans.

Les porquejades també estaven lligades a la celebració del Carnaval. Fins als anys seixanta del segle XX era habitual engreixar a casa una truja durant tot l’hivern per fer porquejades durant els Darrers Dies; però les diposicions sanitàries i l’evolució de la societat van acabar amb aquesta activitat d’economia familiar. Tot i així, en els dies anteriors de Carnaval és quan s’executen el gruix de les matances i la carn i els embotits derivats del porc han estat durant molts anys l’aliment principal de la festa.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR