Tots Sants

 

La festa dels morts, pròpia de la tradició cèltica, no es va incorporar al santoral fins al segle IX, quan Gregori IV fixà la celebració de Tots els Sants al primer de novembre. Tanmateix, encara que l’Església permetés així el culte als sants i als seus sepulcres, el culte als morts encara era fortament combatut com a supersticiós; fins que a les acaballes del segle X el 2 de novembre fou agregat a la festa de Tots Sants com el dia dels fidels difunts, conegut popularment com el dia dels Morts o dia de les Ànimes.

cementeri de Ciutadella

Antigament hi havia la creença que el vespre de Tots Sants les ànimes del Purgatori tornaven a la terra. Per això, en aquest dia les campanes sonaven planyívoles i convidaven la gent a recollir-se vora la llar a fi de no topar-se amb les ànimes. Així, vora el foc, se solien explicar rondalles de morts apareguts i ànimes en pena. En alguns indrets es feien processons i també representacions teatrals al carrer, que més endavant foren desplaçades per la representació de Don Juan Tenorio, de José Zorrilla.

A Menorca, Francesc Orfila Albertí va escriure una obra per parodiar Don Juan Tenorio amb l’objectiu de donar-li un toc localista i picant. Aquesta obra, titulada En Tanoca des Migjorn, fou estrenada a Maó el 2 de novembre de 1927, i des d’aleshores s’ha representat en nombroses ocasions, pels volts de Tots Sants, a la zona de Llevant de Menorca, on es convertí en un títol clàssic del repertori popular.

En el vessant religiós, el dia de Tots Sants solien dir tres misses de difuns que se celebraven a totes les esglésies amb ornaments negres i ciris de cera groga; i en el dia dels Morts es va estendre el costum de caràcter pagà de visitar els cementeris, on també es deia missa en aquest dia. Aquesta tradició de visitar els cementeris per recordar els morts de la família és un dels pocs costums que es mantenen actualment entorn d’aquesta festa, que avui dia es veu distorssionada per la incorporació del Halloween, importat dels Estats Units i totalment aliè a la nostra cultura.

Així mateix, un altre dels trets característics del nostre costumari popular entorn de la festa de Tots Sants que encara es manté és la tradició de celebrar bunyolades, ja que els bunyols, regats amb mel o amb arrop, són, a més de les castanyes i els panellets, el menjar típic d’aquest dia a les llars menorquines.

bunyols, castanyes i arrop

 

Bunyols de Tots Sants

Ingredients: 130 g de sucre, farina, un poc de mantega, ous, pell de llimona rallada, un poc de sal i un litre d’aigua.

Elaboració: Bulliu tots els ingredients i afegiu-hi la farina que faci falta per tal que quedi una pasta ben lligada i espessa, sense deixar de remenar-ho damunt el foc. Posau la pasta dins una cassola i mesclau-hi els ous, de dos en dos, fins que obtingueu una pasta que no que sigui clara. A continuació, posau-la dins un plat i esteneu-la amb un ganivet fins que sigui d’un centímetre i mig de gruix, aproximadament. Escalfau oli dins una paella i, amb una cullera, formau trossos de pasta de la mida d’una nou i fregiu-los amb poc foc, remenant-los sempre seguit fins que estiguin ben estufats i tenguin bon color. Se serveixen calents, amb sucre al damunt i sucats o regats amb mel o arrop, que és most de raïm espessit per ebullició i evaporació. 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR