Toponímia

La toponímia és la branca de l’onomàstica que s’encarrega de l’estudi dels noms de lloc; és a dir, dels noms amb què hem batejat i batejam els diferents elements del nostre paisatge que han estat o són rellevants per a nosaltres.

La toponímia de Menorca presenta dues grans característiques: riquesa exuberant i diversitat sorprenent, sobretot si tenim en compte que la superfície de l’illa abasta poc més de 700 km2. Una i altra s’expliquen, bàsicament, en funció de dos factors: primer, per la condició insular del nostre territori, de manera que hi ha toponímia terrestre i marítima alhora; i segon, pels 15.000 km de paret seca que s’estenen arreu de l’illa i que generen una munió d’espais closos: les tanques, cadascuna de les quals té un nom propi. Tenint en compte que hi ha, aproximadament, unes mil finques rústiques i que la majoria tenen trenta tanques, això ens dóna un total de trenta mil topònims només per al camp de l’illa. Si, a aquesta xifra, hi afegim la resta de topònims conclourem que Menorca té una elevadíssima densitat toponímica per quilòmetre quadrat.

foto de nom de lloc

A part de la densitat, però, allò que singularitza realment la toponímia de Menorca és la seva diversitat. Així, hi ha una part dels topònims que són coneguts per la majoria dels seus habitants, com ara platges i cales (Macarella, Pregonda, Son Bou), muntanyes (el Toro, Santa Àgueda), valls i barrancs (la Vall, barranc d’Algendar), camins (camí d’en Kane, camí Vell) o algunes finques rústiques (s’Albaida, Torretrencada, Biniatzau, Son Bell-lloc). Aquests noms constitueixen el que anomenam la toponímia major de Menorca.

Tanmateix, hi ha un percentatge molt alt de topònims que és emprat només per grups força reduïts de persones. Aquests topònims, més desconeguts però també més nombrosos, són els que empren determinats col·lectius, com ara la gent del camp o els pescadors, i que anomenam toponímia menor.

Pel que fa a la gent del camp, d’un lloc en coneixen els noms de les tanques els pagesos i els missatges que hi han estat, o bé els de les finques veïnes. Aquests noms poden fer referència a tot allò imaginable: la qualitat de la terra (na Pobreta, na Prima), presència d’aigua (sa Bassa), animals (es pla de ses Egües), persones (na Gaspareta Petita), instruments (na Guiterra), restes talaiòtiques (sa Garita), o fins i tot problemes del passat (sa tanca de ses Qüestions).

Quant a la gent de la mar, hi ha diferències toponímiques en funció dels diferents sistemes de pesca. En primer lloc, un mateix element de la costa pot rebre dos noms segons si és vist des de la mar o des de terra (el que els pescadors de barca coneixen amb el nom de sa roca Dreta, per als pescadors de vorera és na Girada). I en segon lloc, cada tipus de pesca genera una toponímia que li és pròpia:

  • Els pescadors de canya donen nom a cada una de les pesqueres que s’escampen al llarg de la costa: s’Ull de Sol, sa punta Roja, na Lleçana.
  • Els pescadors de rall posen nom a les barbades amples i poc fondes de la vorera on surten a menjar les salpes, zones que ells coneixen amb el nom genèric de “platges”: sa platja des Banyer, ses platges d’en Ferrer.
  • Els pescadors professionals, que pesquen en barca, donen nom a zones o roques del fons de la mar en què capturen o bé una gran quantitat de peixos o bé determinades espècies: sa Canasteta, es Fort d’en Bep Revull, el Plaer de les Viudes.

La toponímia és, per tant, el testimoni fidel de l’activitat humana que es duu a terme en un territori. És per això que la toponímia evoluciona al mateix ritme que ho fan els parlants que l’han creada. En el cas de Menorca, avui, a mesura que desapareixen les activitats tradicionals també ho fan els noms que hi estan relacionats. La toponímia es proposa de recollir-los i d’estudiar-los abans que es perdin definitivament, ja que el seu oblit suposa per als menorquins la pèrdua d’un dels components del nostre patrimoni cultural, de la nostra identitat com a poble.

Podeu consultar les formes dels topònims de Menorca i localitzar-los sobre el mapa de l’illa a l’enllaç següent de l’IDE Menorca (Infraestructuras de Dades Espacials): http://ide.cime.es/visoride/

 

Informació extreta de l’article de Xavier GOMILA PONS titulat “El territori fet poesia: la toponímia”, a: ROIG MUNAR, F.X.; FRAGA ARGUIMBAU, P. Natura i societat; mosaics a Menorca. Maó: IME, 2008

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR