Quant a les maneres de treure sorts sense cantarella, les més usuals dins el costumari popular són:
a) A parells i senars: és una forma antiga que ja utilitzaven els romans. Es fa entre dos jugadors que psoen les mans al darrer i cadascun dels dos tria “parells” o “senars”. Llavors treuren les mans a la vegada i compten els dits que han tret entre tots dos, i segons si és un nombre parell o senar guanya un o altre jugador.
b) A curses: de manera que para aquell que arriba darrer a una meta fixada. També es poden fer a peu coix.
c) Treure busques: un agafa tants de brins o branquetes com jugadors hi ha i se’ls posa en una mà de manera que els caps que es veuen quedin anivellats. Després cada jugador agafa un bri i el que agafa el més llarg o el més curt, segons ho hagin pactat abans, és qui para.
d) A mà morta: un jugador que fa de jutge deixa una mà morta i la fa balancejar fins que un del grup diu prou. Llavors comença a comptar en la direcció de la mà i diu: “La mula, la vaca i el bou”, i para aquell a qui toca la darrera síl·laba.
e) Qui fa més a prop: consisteix a tirar monedes, telles o qualsevol objecte a una fita establerta i l’aproximació o la llunyania a l’objectiu determinarà l’ordre del joc.
f) Qui balla més: amb aquest sistema cada jugador utilitza una baldufa. La llancen tots alhora i segons la durada del ball de cada baldufa s’establirà l’ordre del joc.
