Amb cantarella

És la forma més habitual de treure sorts, en la qual els participants es posen en cercle i van sil·labejant la cançoneta de manera que cada síl·laba correspon a un jugador i aquell al qual li toca la darrera síl·laba pot ser qui para o bé quedar salvat. En aquest darrer cas es repetirà la cantarella fins que el darrer de salvar-se serà qui pararà.

D’aquestes fórmules, n’hi ha moltes. Algunes semblen fórmules màgiques, amb paraules impossibles d’entendre, i d’altres introdueixen nombres que es fan servir per a l’elecció. Així mateix, entre les més usuals, n’hi ha tant en català com en castellà, o fins i tot algunes que barregen les dues llengües, com podem veure en els exemples següents:

– A la cluca d’amagar, para tu si vols jugar. Un glopet d’aiguardent, sigui fora la més pudent.

– Apetén senté, gurumá lechú, filiú, surt tu.

– Pito, pito, colorito, ¿dónde vas tu tan bonito? A la casa verdadera, pim pom, fuera.

– Quinze, requinze, reda, reda, quinze. Si no són quinze ho tornarem a comptar.

– Tres pedretes hi ha a un carrer, que les he comptades molt bé, i de color de xocolati. Quantes en vols? (aquell al qual li ha tocat la darrera síl·laba diu un nombre i compten a partir d’aquest fins arribar al nombre escollit, i a qui li toca el nombre para o s’ha salvat).

– Un pajarito se va a la fuente, bebe agua y vete.

– Una mosca punyetera, va cagar a sa carretera, pim, pom, fuera.

– Uni, dori, teri, cateri, bati, combati, biri, birom, compta les dames que dotze són.

– Xano, xano, cavaller, triaré sa que voldré, una rosa a cada esposa i un clavell a cada mà. Triaré sa més polida que hi haurà.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR