Joc de la bolla

 

Un dels jocs més populars entre els joves i adults de Menorca, especialment a la zona de llevant, fou el joc de la bolla, introduït arran de la dominació francesa de l’illa entre els anys 1756-1773 i molt semblant al joc de la petanca, però amb variants. És un joc clarament urbà, competitiu i masculí (en temps antic les dones ni tan sols podien entrar a la pista de joc) que, tot i que va perdre una mica de força cap a la meitat del segle XX, actualment ha experimentat una certa recuperació. Avui dia només hi ha un jugadero (nom amb que és coneixien a Menorca les pistes de joc de la bolla) a Sant Lluís; però també n’hi va haver a altres pobles. Antoni Seguí va publicar al diari Menorca de 6 d’agost de 2010 un article molt interessant sobre El joc de la bolla a Llucmaçanes.

jugadero o pista de joc

El joc consisteix a apropar les bolles al màxim a un objectiu que s’anomena boll i que és un disc pla de goma o cautxú, de 6 cm de diàmetre i de 2 a 4 mm de gruix, amb un forat de 3 cm al mig.

S’hi pot jugar per parelles, de a tres i per equips, amb un màxim de sis jugadors per equip. En el joc individual, cada jugador utilitza tres bolles, mentre que per equips són dues bolles per jugador. Les bolles són de llenya molt dura, esfèriques, amb un diàmetre entre 8 i 10,5 cm i pesen devers mig quilo. Enmig, però, tenen un contrapès de plom i al costat oposat un osca, característiques que fan que es moguin en un sentit determinat i que al final del trajecte facin una paràbola.

                     bolles a prop del boll                     una bolla del joc de la bolla

Pel que fa a la pista de joc o jugadero, és una pista de ciment recobert per una espècie de goma, de forma rectangular (12 m de llargària per 2,5 m d’amplària). Està emmarcada per una vorera de rajoles i, al fons, està limitada per dues línies blanques de 5 cm d’amplada creuades per unes línies perpendiculars. Al mateix temps, la pista està creuada per una línia horitzontal que la parteix per la meitat.

Per començar a jugar, primer llancen el boll, que ha d’ultrapassar la línia central però no la de fons. El boll s’ha de tirar des d’una de les línies de fons, des d’un extrem o des d’enmig, i tots els jugadors, menys el capità, estan obligats a llançar amb un peu situat allà des d’on s’ha tirat el boll.

El capità de cada equip, que rep el nom de tirador de cop o estrocador, és qui inicia el joc i dirigeix la resta de jugadors, que poden fer tres tipus de jugades o tirs, segons les circumstàncies:

a) Tir de finor: llançament suau amb el qual la bolla es desplaça lentament cap a l’objectiu.

b) Rossegada: llançament rasant, més ràpid que l’anterior.

c) Tir de cop o al vol: normalment el fa el tirador de cop i s’utilitza per allunyar les bolles dels contrincants que han anat a parar a prop del boll.

tirador del joc de la bolla

Les partides es juguen canviant de pista alternativament i sempre ha de jugar l’equip que va perdent, fins que aconsegueixen col·locar una bolla per davant de l’altre equip, moment en què es canvia el torn de joc. Si, en acabar una partida, les dues bolles que hi ha més a prop del boll pertanyen una a cada equip i estan a la mateixa distància, la partida es considera nul·la.

Per saber la puntuació de l’equip guanyador es compten les bolles que aquest ha col·locat per davant de la bolla que l’equip perdedor té més a prop del boll, i cada bolla comtpa un punt. Guanya l’equip que primer aconsegueix dotze punts, però si es juga de manera individual n’hi ha prou d’arribar a sis punts.

Per a més informació sobre aquest joc podeu visitar el web del Centre Cultural i Esportiu de Sant Lluís www.ccesantlluis.es.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR