Dins i fora

 Què és el dins i fora?

 És un joc tant de joves com adults i infants característic de la zona de ponent. Es tracta d’un joc de fàcil iniciació que actualment es practica sobretot en l’àmbit educatiu, especialment a secundària. És un joc de “bat i camp” en el qual es donen canvis de rol constants. Sovint presenta variants quant a la forma i les dimensions del camp, el material, algunes de les seves normes, etc.

De l’origen del joc se’n sap poca cosa, tan sols que la generació dels infants de la postguerra hi jugaven amb pilotes de pedaç o de “curxu” (cautxú) fetes amb les restes que arreplegaven als tallers de sabates. Quan van aparèixer les pilotes de la marca “Gorila” les altres van ser desbancades.

Així mateix, se solia jugar a carrers i places i més endavant als patis de les escoles, i les “mares” (bases) es marcaven amb jerseis o amb les maletes d’anar a escola.

L’any 1985 Pere Genestar va començar a reintroduir-lo en un institut de secundària de Ciutadella. Posteriorment, al 1988, va fer un intent de reglamentació i el Consell Insular de Menorca en va muntar una campanya de difusió pels centres amb trobades i intercanvis.

A partir d’aquest moment començà l’expansió del joc per tots els centres de secundària de l’illa. També podem veure practicar el joc en entrenaments d’equips de futbol, i fins i tot en algun institut mallorquí, en un clar exemple de procés de difusió.

 al3lots jugant a dins i fora

Com s’hi juga?

L’espai de joc està delimitat pel perímetre que engloba les “mares” o bases, i hi ha tres zones diferenciades:

  • La mare grossa, en un extrem del camp, on es col·loquen tots els membres d’un equip i en la qual no poden ser eliminats pels de l’altre equip.

  • Les altres mares que, juntament amb la grossa, delimiten el terreny i poden variar en nombre segons les dimensions de l’espai de joc.

  • L’interior del camp, on se situen els membres de l’altre equip, dispersats, vigilant les baes i els llançaments a fi de poder capgirar les posicions.

El nombre de jugadors és variable, en funció de les circumstàncies i de l’espai de joc, i es divideixen en dos equips (antigament només hi jugaven al·lots, però actualment hi juguen tant al·lots com al·lotes). La distribució en el camp inicial és d’un equip dins la “mare grossa” i l’altre repartit per la resta del camp.

Comença un jugador d’un equip llançant una pilota petita, de goma massissa o de tennis, de baix a dalt amb una mà, i quan cau li pega amb l’altra de manera que no surti dels límits del camp i intentant que l’altre equip no l’agafi. Un dels jugadors de l’equip que ha llançat ha de sortir corrents cap a les mares petites per intentar fer tot el recorregut fins arribar a la mare gran.

Mentrestant, l’equip defensor recull la pilota i intenta evitar les carreres dels altres i recuperar el torn llançant la pilota als jugadors que corren per tal de ferir-los. El corredor intenta que no el fereixin durant el seu recorregut. Si el joc queda aturat el llançador demana la pilota cridant “surt”. En algunes variants, si un jugador de l’equip llançador surt d’una base queda mort i hi ha canvi de rols.

Si un corredor és ferit pot agafar la pilota i llançar-la als adversaris abans que arribin a la mare grossa. Si ho aconsegueix, hi ha canvi de rols i es pot repetir la seqüència.

El nombre de jugadors que poden quedar a cada base és indeterminat; però en alguns llocs només deixen que en quedi un a la primera.

Si el receptor agafa la pilota a l’aire, la deixa a terra i tot l’equip surt corrents cap a la mare grossa. Els altres agafen la pilota i intenten ferir algú abans no hi arribi, i si ho aconsegueixen hi ha un canvi de rols. I així successivament.