La marraquinca

 

Què és la marraquinca?

És un joc de pagesia que va passar a les ciutats a començament del segle XX i que a Menorca s’ha practicat fins fa relativament poc temps. Va ser molt popular en l’edat mitjana a tots els pobles d’orient i occident, per la qual cosa també és conegut amb altres nomes com tabes, a l’osset o al tot.

Per jugar-hi, empraven un os del jugament de les cames posteriors d’un be o d’un porc (l’os del taló o astràgal), que netejaven amb aigua i lleixiu per tal que les quatre cares quedessin ben blanques. Per açò, hi solien jugar, sobretot, després de Pasqua (quan mataven el be) i després de les porquejades, quan tenien més possibilitats d’aconseguir aquest os.

l'astràgal és l'os que s'utilitza per jugar a la marraquincaEn aquest joc, cada cara de l’os té un nom:

  1. Rei: cara planera que s’alça un poc a la punta.
  2. Corretja: la cara contrària al rei, que fa una essa enclotada.
  3. Post: cara ampla i un poc bombada.
  4. Cul: l’altra cara que la travessa en canal i que fa un clotet al mig.
  5. Tot o nèpel: es diu quan l’osset queda de punta o de cantell, mostrant dues de les cares.

                           

La cara superior és el rei i la lateral el cul                                  La corretja

 

                                La post

Normes del joc

Hi ha diferents maneres de jugar-hi:

a) Una manera és llançar la marraquinca a l’aire i, segons la cara que queda a la vista quan cau, un o altre jugador guanya el que han apostat. Normalment solien apostar embolcalls de caramels o bé les estampetes de pel·lícules de l’època o d’actors de cinema famosos. El jugador o la jugadora que fa tot o nèpel s’emporta tot el que hi ha en joc. En aquest cas de vegades també jugaven amb dues marraquinques i llavors guanyava qui feia nèpel o bé segons les cares que sortissin podien guanyar més o menys estampetes o paperets.

b) Una altra manera de jugar-hi era la següent: per triar els personatges del joc cada jugador llança la marraquinca a l’aire i representa el personatge de la cara que li ha sortit. Els personatges van canviant a mesura que es desenvolupa el joc, que consisteix a anar tirant la marraquinca i, aquell a qui li surt cul ha de rebre una sèrie de corretjades, o cops, amb un mocador enrevoltat. El rei és qui ordena el nombre i la força de les corretjades que ha de donar la corretja: fluixes, fortes o de pinyol; per açò, la corretja demana: “Quantes mana el senyor rei?”. El que tria post és l’únic que es lliura de tot. Quan surt tot o nèpel, el jugador personifica el rei i la corretja i pot fer el que vulgui.

En ambdós casos sempre comença el joc l’amo de la marraquinca, i quan es llança la marraquinca diuen:

“Marraquinca de bon os,

fes tot i no facis post.

Marraquinca de bon os,

no facis cul ni facis post.

Ai, Bon Jesuset estimat,

feis que ho tregui tot.”

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR