Què és la marraquinca?
És un joc de pagesia que va passar a les ciutats a començament del segle XX i que a Menorca s’ha practicat fins fa relativament poc temps. Va ser molt popular en l’edat mitjana a tots els pobles d’orient i occident, per la qual cosa també és conegut amb altres nomes com tabes, a l’osset o al tot.
Per jugar-hi, empraven un os del jugament de les cames posteriors d’un be o d’un porc (l’os del taló o astràgal), que netejaven amb aigua i lleixiu per tal que les quatre cares quedessin ben blanques. Per açò, hi solien jugar, sobretot, després de Pasqua (quan mataven el be) i després de les porquejades, quan tenien més possibilitats d’aconseguir aquest os.
En aquest joc, cada cara de l’os té un nom:
- Rei: cara planera que s’alça un poc a la punta.
- Corretja: la cara contrària al rei, que fa una essa enclotada.
- Post: cara ampla i un poc bombada.
- Cul: l’altra cara que la travessa en canal i que fa un clotet al mig.
- Tot o nèpel: es diu quan l’osset queda de punta o de cantell, mostrant dues de les cares.
La cara superior és el rei i la lateral el cul La corretja
La post
Normes del joc
Hi ha diferents maneres de jugar-hi:
a) Una manera és llançar la marraquinca a l’aire i, segons la cara que queda a la vista quan cau, un o altre jugador guanya el que han apostat. Normalment solien apostar embolcalls de caramels o bé les estampetes de pel·lícules de l’època o d’actors de cinema famosos. El jugador o la jugadora que fa tot o nèpel s’emporta tot el que hi ha en joc. En aquest cas de vegades també jugaven amb dues marraquinques i llavors guanyava qui feia nèpel o bé segons les cares que sortissin podien guanyar més o menys estampetes o paperets.
b) Una altra manera de jugar-hi era la següent: per triar els personatges del joc cada jugador llança la marraquinca a l’aire i representa el personatge de la cara que li ha sortit. Els personatges van canviant a mesura que es desenvolupa el joc, que consisteix a anar tirant la marraquinca i, aquell a qui li surt cul ha de rebre una sèrie de corretjades, o cops, amb un mocador enrevoltat. El rei és qui ordena el nombre i la força de les corretjades que ha de donar la corretja: fluixes, fortes o de pinyol; per açò, la corretja demana: “Quantes mana el senyor rei?”. El que tria post és l’únic que es lliura de tot. Quan surt tot o nèpel, el jugador personifica el rei i la corretja i pot fer el que vulgui.
En ambdós casos sempre comença el joc l’amo de la marraquinca, i quan es llança la marraquinca diuen:
“Marraquinca de bon os,
fes tot i no facis post.
Marraquinca de bon os,
no facis cul ni facis post.
Ai, Bon Jesuset estimat,
feis que ho tregui tot.”
