Joguets

La infància és una etapa del desenvolupament humà molt creativa en la qual la imaginació juga un paper molt important. Per això, des de sempre, els fillets i les filletes no necessiten joguets fabricats en sèrie per satisfer les seves necessitats lúdiques, sinó que en tenen prou amb les coses que troben més a l’abast per construir les seves pròpies joguines. Avui dia aquesta pràctica no és tan usual; però en temps antic quan no hi havia l’oferta actual de joguets fabricats, els infants, observant els adults i atents a les innovacions que anaven arribant, s’inventaven tot tipus de juguetes utilitzant materials bons d’aconseguir en el seu entorn, com ara suro, escorça, trossos de fusta, taps, envasos, plantes, paper, capses…

filleta jugant amb un cavallet de cartó

Joan Sans Mercadal (Alaior 1947-2011) va ser una de les persones que més va treballar i investigar sobre els jocs i les juguetes tradicionals de les Balears, que va recopilar en les seves publicacions La creació de jocs a partir del folklore i la cultura de les Illes Balears i Recull de juguetes artesansals de les Illes Balears (aquest darrer publicat en dos volums pel Col·lectiu Folklòric Ciutadella l’any 2008). Així maetix, Sans va cedir la seva col·lecció de joguines tradicionals a l’Ajuntament d’Alaior, col·lecció que contribueix a enriquir el patrimoni cultural de Menorca.

Alguns dels joguets recopilats per Sans en els seus treballs són aquests:

Anelletes i anells amb cireres o amb pells de taronja: les filletes es penjaven els tronquets de les cireres dobles a les orelles, simulant unes arracades i s’adornaven d’aquesta manera per jugar a fer de senyores. També es feien anelletes amb la pell dels dos caps d’una taronja.

Barca de closca de sípia: era molt habitual entre els fillets agafar la closca d’una sípia, damunt la qual clavaven dues plomes, i tirar-la a la mar con si fos un vaixell. Bufant les plomes, a més, el feien navegar.

Castanyoles de fas: agafaven el mànec d’una full de palmera utilitzada per Pasqua i li feien un tall longitudinal fins a la meitat. Agafant l’instrument per la part no tallada, copejaven l’altra part sobre el palmell de la mà i això produïa un so similar al de les castanyoles.

Patinadora amb banc: amb un banc de casa, de l’escola o de l’església, els al·lots es fabricaven una patinadora. El posaven a l’inrevés i, a la part que quedava en contacte amb el terra, hi col·locaven fulles de figuera de moro o la untaven amb el suc d’aquestes fulles, cosa que feia que el patinet rellisqués millor. Així, s’asseien agafats de les cames del banc i deixaven anar el patinet costa avall.

Pepa de llana: les pepes es poden fabricar amb materials diversos; una manera de fer-les era amb una troca de llana tallada en trossos d’uns 50 cm que s’anaven doblegant per la meitat i, amb molta manya, s’anaven fermant per fer les diferents parts del cos (cap, cintura, braços, mans, campes…) procurant que fossin proporcionades. Els ulls, el nas i la boca es feien cosint-los al damunt amb un fil d’un altre color o amb botons. Les filletes, amb aquestes pepes, imitaven i representaven qualsevol acció de la vida dels adults: anaven a comprar, a passejar…

Tirador de branques de fusta: es feien amb una branca bifurcada a cada extrem de la qual es ferma el cap d’un elàstic. Els infants feien servir aquest tirador per fer putnaria i llançar els projectils com més enfora millor. Els projectils eren pdres, pinyols, llavors, etc.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR