Jocs lligats a festes

En totes les cultures, les festes i celebracions solen anar acompanyades de diferents activitats com balls, cançó i, sovint també, jocs, que amb el temps han passat a formar part indestriable de moltes de les festes populars i tradicionals (Nadal, festes patronals…) i, fins i tot, de les reunions d’amics i familiars per celebrar esdeveniments concrets relacionats amb la vida personal (sants, aniversaris, bateigs…) o amb la feina (porquejades, mesurades…).

A Menorca, alguns d’aquests jocs han caigut en desús al mateix temps que els actes relacionats amb ells han perdut força dins la mateixa celebració en el costumari col·lectiu; però d’altres es mantenen vius tot i que, algunes vegades, amb certes modificacions per adaptar-los als canvis que va experimentant la societat. Aquests en són alguns:

Es Cuc

És un joc estretament lligat a les festes de Nadal, durant les sobretaules de les reunions familiars, que havia caigut en desús als darrers anys del segle XX, però que actualment s’ha revifat, especialment a la part de ponent de l’illa: l’anomenat joc des cuc, un joc de cartes molt popular.

tauler del joc des cuc

Normes del joc des cuc

1. Estar de bon humor i disposats a caure dins el pou. Si hi juguen fillets petits, convé que els pares els expliquin que només es tracta d’un joc.

2. Poden jugar-hi tantes persones com es vulgui, sempre que siguin un mínim de cinc i tenint en compte que com més jugadors hi hagi més divertit i més llarg resultarà el joc.

3. S’hi juga amb una baralla de cartes espanyola.

4. El tauler de joc és un paper amb una sèrie de cercles concèntrics el nombre dels quals pot variar segons les cases o les ocasions.

5. Cada jugador o jugadora posa una moneda (del valor que hagin acordat prèviament entre ells) sobre el cercle més allunyat del centre, i ja pot començar el joc.

6. Per donar les cartes, primer s’escartegen i a cada nova tirada les repartirà un jugador diferent.

7. Es reparteixen tantes cartes com jugadors h ihagi, començant per la dreta de qui les dóna, però sempre hi ha d’haver, entre aquestes, una sota (que serà la cuca) i un rei. Per exemple, si hi ha vuit jugadors, repartirem de l’1 al 6, la sota i el rei del mateix pal.

8. Quan tothom té la seva carta, la persona que té el rei diu: “El rei mana que la cuca canti”, i qui tengui la cuca ha de contestar: “La cuca cantarà i es… ho pagarà” i pot dir el nombre que vulgui de les cartes que hi ha en joc.

9. El jugador o la jugadora que tengui la carta que ha cantat la cuca ha de fer avançar la moneda un cercle més amunt, i es tornen a repartir les cartes.

10. Així, tots aniran avançant les seves monedes fins que caiguin dins el pou que hi ha al bell mig del tauler.

11. Quan un jugador cau dins el pou continua rebent la carta que li correspon a cada tirada, i si la cuca canta el nombre que té, ha de dir: “Com que el (nombre que tengui) no té per pagar, que ho pagui …” i diu un altre nombre.

12. El darrer que queda en joc és qui guanya la partida i s’endú totes les monedes que hi havia al tauler.

13. En aquest joc també val fer trampes si l’objectiu és que el més menut sigui qui guanyi la partida; açò sí, sense ser descoberts.

Trencar l’olla

Aquest és un joc molt popular entre els infants. S’omple una olla amb serradís, farina o aigua (també hi podem afegir caramels o monedes) i es penja d’una corda subjectada a banda i banda del carrer o entre dos arbres. Un voluntari, abm els ulls tapats i al qual hem fet donar unes voltes per marejar-lo, ha d’intentar rompre l’olla amb un pal seguint els indicacions del públic. Quan es trenca l’olla, tothom corre a arreplegar els caramels; però sempre hi ha alguna sorpresa més. Actualment l’olla s’ha substituït per la popular pinyata plena de caramels i llepolies.

El capellet

És un joc aquàtic que encara se sol jugar durant les festes que se celebren a l’estiu, com la Mare de Déu del Carme o, més modernament, festes d’urbanitzacions. Es col3loca un pal de 20 o 30 cm de diàmetre i uns 2 metres de llarg sobre el mar i subjectat a terra per un cap. Es cobreix el pal de sabó perquè sigui més llenegadís i a l’extrem hi posen un capell. Els participants han d’intentar agafar el capell sense caure a la mar i, si ho aconsegueixen, reben un premi.

Xocolatada

En aquest joc infantil dos se seuen a una taula amb una escudella de xocolata cada un i els ulls tapats. El joc consisteix a donar la xocolata a l’altra, amb una cullera o sucat amb un melindro, intentant d’endevinar-li la boca. Solen quedar tots dos ben bruts.

I entre els que han caigut en desús tenim:

Penjar la coa al porc

És un joc que se solia fer en ocasió de les porquejades. El matador donava la coa del porc als infants de la casa perquè s’entretinguessin jugant amb ella, i el joc consistia a penjar la coa amb l’agulla tancadora al darrere d’alguna de les persones assistents sense que se n’adonàs, i així es convertia en l’objecte de les rialles de tothom.

El fas de Pasqua

Aquest era un joc típic de Pasqua en què els infants anaven donant cops a terra pel carrer amb un fas o una branca de palmera sense les fulles, o bé es passejaven amb el fas al coll fent com una processó, cantant i cridant fins arribar a la plaça, on feien els cops.

La marraquinca

Hi jugaven amb un os del be que mataven per Pasqua i consistia a apostar una sèrie d’objectes que guanyava aquell que tenia la cara de l’os que quedava cap amunt.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR