Jocs d’oposició

 

La característica d’aquests tipus de jocs és que  ja hi ha interacció entre els participants, però els jugadors no hi intervenen en equip, sinó que tenen objectius individuals i han de superar les dificultats que generen les accions dels altres jugadors. Dintre d’aquesta categoria, hi ha jocs amb menor o major càrrega de competitivitat.

Així, entre els menys competitius hi ha jocs com la sabateta, la puça o la marraquinca; mentre que n’hi ha d’altres com els mèrvels, cavall fort, pitxi, la bandereta o certs jocs de pilota que ja són mólt més competitius.

La sabateta

Els participants en aquest joc, excepte un, s’asseuen a terra fent un cercle i es tapen els ulls amb les mans. El jugador o la jugadora que para, que és el que ha quedat dre, duu una sabata a la mà i fa voltes al cercle mentres tots canten:

“Sabateta la tinc tinc, si l’amago si l’amago, sabateta la tinc tinc, si l’amago no la tinc. I el qui la tindrà, la sabateta la sabateta, i el qui la tindrà, la sabateta correrà.”

Mentre dura la cançó, ha de deixar la sabata darrere un dels jugadors i, quan s’aturen de cantar, tots han de comprovar si tenen la sabata al darrere. El que la té, s’ha d’eixecar i encalçar el que para, que ha de procurar asseure’s al lloc que aquell ha deixat buit. I torna a començar el joc.

La puça

En aquest joc, conegut en altres indrets de parla catalana amb el nom d’escarabat bum-bum, hi poden participar tants jugadors comvulguin. Hi ha un jugador o una jugadora que fa de mare i un altre que fa de puça. La mare posa un nom a cada un dels altres participants sense que ningú no el senti, i la puça es posa ajupit, amb la cara a la falda de la mare. Llavors la mare crida una dles noms i el jugador anomenat ha de donar un copet a la puça i tornar al seu lloc mentres tots van cantant:

“Escarabat bum-bum, posa-hi oli, posa-hi oli, escarabat bum-bum, posa-hi oli en es llum.”

La puça ha d’intentar endevinar qui li ha donat el cop i dur-lo fins a la mare, que li demana: “Què dus aquí?”. I la puça contesta: “Un sac d’ossos”. La mare, segons si ho ha encertat o no li diu: “Deixa’ls aquí que són nostros”, o bé “Entorna-te’ls, que no són nostros”; i si ho ha endevinat, aquell jugador passa a ser la puça.

Dins aquesta categoria, destaquen dos jocs que van ser molt populars a Menorca fins fa pocs anys i que, per les seves característiques i per la terminologia que es fa servir en el desenvolupament dels jocs, mereixen un tractament a part: la marraquinca i els mèrvels.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR