Mare de Déu de Gràcia (Maó)

 

Les festes patronals de Maó se celebren els dies 7 i 8 de setembre en honor a la Mare de Déu de Gràcia.

Apunts històrics

Antigament, la festa major de Maó (documentada com a mínim des del segle XVI) se celebrava per Sant Joan; és a dir, el mes de juny, quan s’organitzava una colcada que anava a l’ermita del sant que hi havia al Pla des Vergers, on tenien lloc els actes religiosos propis i origen de les festes menorquines. A més, ja dins Maó, hi havia ballades al carrer i, el capvespre de la festa, tenien lloc unes corregudes de cavalls.

Quan aquestes festes es van deixar de celebrar, cap a la meitat del segle XIX, aprofitant la tradició de culte i devoció a la Mare de Déu de Gràcia que hi havia a la ciutat des de feia quatre-cents anys, a partir de 1890 la festa major es desplaça al 8 de setembre i se celebra en honor a aquesta mare de déu, que el 1962 és declarada patrona de Maó.

L’ermita de Gràcia fou construïda entre 1436 i 1491 en un pujolet situat a dos quilòmetres de Maó, de manera que la devoció per la Mare de Déu de Gràcia prové de ben antic. L’any 1729 el papa Benet XIII erigí la Confrafria de la Mare de Déu de Gràcia i fixà el 8 de setembre com a dia de la festa titular. Des d’aleshores, cada any, els maonesos es reunien aquell dia als voltants de l’ermita per fer-hi balls, corregudes i repartir l’aigua-ros.

Quan la festa major de Maó es desplaçà de Sant Joan a Gràcia, a més dels actes que ja tenien lloc a l’ermita, es van incorporar a la festa els elements més significatius de les festes majors anteriors, especialment la colcada. El primer any (1890) la colcada s’organitzà a s’Esplanada i va davallar fins a l’Ajuntament, on s’hi incorporaren el president i la capellana. Després es van dirigir a l’ermita de Gràcia, on va tenir lloc la benedicció de la nova bandera de les festes i es va dir missa. De tornada a Maó, la colcada es va desfer i es va tornar a reunir al capvespre per anar a resar Completes a Santa Maria. El dia de Gràcia la colcada només es va constituir al capvespre per assistir a les corregudes.

D’aleshores ençà, la festa ha conegut diferents canvis i incorporacions, d’acord amb els canvis produïts dins la mateixa societat, fins arribar a l’estructura actual, que ve reglamentada pels Protocols aprovats el 1984, on es concreten aspectes com l’elecció i competència dels càrrecs, l’ordre de la composició de la colcada, la invitació als cavallers de for a terme, la indumentària i el comportament dels caixers, el cerimonial, etc. Aquest mateix any també es creà la Junta de Caixers.

Estructura i desenvolupament

Dissabte de Gràcia

Dia 7 se setembre, a partir de les quatre del capvespre, conincidint amb la repicada de campanes que anuncia l’inici de la festa, el fabioler sol·licitar permís al caixer batle per iniciar el replec de la Colcada. El primer és el caixer fadrí i, un cop aquest ha recollit la bandera de l’Ajuntament, s’hi afegeixen els membres de la Junta de Caixers, manco el caixer batle i la capellana, que són els darrers que s’incorporen a la Colcada.

Ja constituïda, la comitiva recorre els carrers de la població i es dirigeix a l’ermita de Gràcia on, a les set del fosquet, es resen les Completes en honor a la Mare de Déu i es reparteix l’aigua-ros. Després d’aquesta celebració, la Colcada torna a Maó i es dirigeix al Pla de la Parròquia, on té lloc el Jaleo. En acabar les tres voltes, té lloc el caragol anomenat des Pont de Sant Roc i, finalment, acompanyen el caixer batle i la capellana a l’Ajuntament, on el caixer fadrí deixa la bandera i es desfà la Colcada.

Dia de Gràcia

Al matí, la colcada es replega a partir de les nou seguint el mateix cerimonial que el dia anterior i, un cop formada, fa un itinerari pels carrers de Maó. Al mateix temps, la figura de la Mare de Déu es trasllada de l’ermita de Gràcia fins al convent de les Concepcionistes, d’on la van a cercar els cavallers per dur-la a l’església de Santa Maria per celebrar la Missa de Caixers i té lloc el tradicional repartiment de l’aigua-ros.

Després de la missa es fa un altre Jaleo a la plaça, en la darrera volta del qual els cavallers participants reben una canya verda i una cullereta de plata. Acabat aquest, l’Ajuntament ofereix una Beguda a tots els caixers i cavallers.

Al capvespre, el fabioler fa el replec dels cavallers que s’han concentrat a la plaça de la Conquesta per assistir a les Corregudes que tindran lloc al Cós. Les corregudes de cavalls al Cós de Gràcia, acte que s’havia deixat de fer durant una vintena d’anys, es van recuperar en les festes de 1990. Aquestes curses es fan per parelles i a cada dues els genets tornen al lloc de sortida i comença una nova tanda. En l’actualitat, la més esperada és la tercera tanda, quan a toc de fabiol els cavalls surten al galop de de dalt el cós I van fins a l’altre extrem del carrer, on es lliur una canya verda als guanyadors.

Acabades les Corregudes, es fa un altre caragol pel nucli antic i, ja post el sol, té lloc l’acte solemne de Comiat de la Colcada al Pla de la Parròquia, en el qual se sona el darrer toc de fabiol.

Actes complementaris

El pregó de la festa

L’anunci de les festes de la Mare de Déu de Gràcia a càrrec del pregoner de l’Ajuntament que proclama l’arribada de les festes pels carrers de la ciutat és un costum antic que, en els últims anys, s’ha vist complementat per un altre acte avui dia del tot consolidat dins la festa: el pregó institucional que té lloc dia 6 de setembre i que, pronunciat per un personatge representatiu de la societat manonesa o que tengui algun tipus de relació especial amb la ciutat, marca l’inici de les festes.

Tot i que el primer pregó es va fer l’any 1971, no va ser fins al 1983 que va adquirir caràcter oficial, amb la glosa de Mateu Cunill. Amb els anys, a més, l’acte ha esdevingut multitudinari, per la qual cosa ha passat de dins l’Ajuntament al balcó, on el batle i el pregoner, quan aquest acaba el seu discurs, entonen la canço Es Mahón i a continuació hi ha actuacions musicals, correfocs i la sortida dels gegants i capgrossos de la ciutat.

El Volem vi

Hi ha un acte que ha esdevingut molt popular els darrers anys que té lloc el dia de Gràcia. Després del Jaleo, mentre els membres de la Colcada fan la Beguda a l’Ajuntament, el públic reunit a la plaça també vol participar en l’acte i demanen beguda al so de la cançó popular Volem vi, fins que des de l’Ajuntament es comencen a llançar bótes de vi amb la inscripció “Festes de Gràcia” i l’any.

 

Podeu consultar tots els actes prevists en el programa accedint a l’enllaç  http://www.ajmao.org/documents/documents/323docpub.pdf.

Webs d’interès:

www.ajmao.org

www.gegantsmao.menorca.es

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR