Renoms i malnoms

El motiu és la forma alternativa que la gent utilitza per designar un referent de l’entorn més immediat. Si aquest motiu es refereix a una persona es diu renom o sobrenom i si, a més, té cert caràcter pejoratiu o irònic parlam de malnoms.

Els malnoms i renoms són, per tant, noms no oficials que s’apliquen a una sola persona, i no sempre per motius de pertinença a una determinada família, tot i que de vegades s’arriben a transmetre de pares a fills.  

El malnom sempre va molt lligat a una comunitat en què la repetició de noms i cognoms fa molt difícil identificar els individus pels seus noms oficials. Així, especialment en les comunitats petites, els renoms o malnoms serveixen per individualitzar i situar les persones; de manera que el malnom esdevé una forma ràpida i directa d’identificació que, a més, té un afegit de significat, perquè els malnoms no són només designatius, sinó que inclouen la significació afegida d’allò que va originar-lo: una anècdota, una broma sobre alguna característica física, un aspecte del caràcter o una derivació del llinatge o de l’origen.

El coneixement dels malnoms d’una comunitat és alguna cosa més que una simple enumeració de curiositats. L’estudi dels manoms ens aporta coneixement sobre la vida i la dinàmica dels pobles i ens ajuda a aprendre a conèixer i tractar els membres de la comunitat des de dins: saber quan, com i a qui es poden dir, segons siguin assumits o no per les persones que els porten, és la frontera que separa els “locals” dels “forasters” (senyal d’integració i pertinença a una comunitat).

Amb el temps, molts dels malnoms perden la força del seu origen i acaben funcionant com a cognoms, fins i tot es transmeten de pares a fills i acaben sent patrimoni familiar.

D’altra banda, els habitants dels diferents pobles de l’illa tenen també el seu propi malnom amb el qual s’hi refereixen els habitants de la resta de pobles quan en volen fer burla. Jaume Mascaró ha elaborat aquest quadre que reflecteix els malnoms dels habitants dels pobles de Menorca.

Aquests són exemples d’alguns dels malnoms més coneguts de Menorca, segons allò que els va originar:

Derivats de noms i llinatges:

en Llucieta

Felotis (de Fel, hipocorístic de Rafel)

na Meliana

Quelutxo (de Quel, hipocorístic de Miquel)

 

Derivats d’oficis i càrrecs:

en Bagur es Curandero

en Jordi Cacaueter

en Tomeu s’Arader

en Toni es Guarda

es Capitanet

es General

es Sucreret

l’Herrero

na Joana des Carabó

 

De procedència:

de Son Bell-lloc

en Paco es Català

en Tòfol de Son Abatzer

na Maria Calòritx

na Maria Galdana

sa Pollencina

 

Característiques físiques o trets del caràcter:

Bessó

Cameta

en Coll de Dama

en Vint-i-un Cabells

es Motlo de Fer Dimonis

es Progressista

na Culot

en Rostit

sa Nyecra

 

Derivats d’animals o plantes:

Cavall

en Copinya

en Toni Pruna

en Xec sa Mosca

es Caragol

 

Anècdotes i picardies:

en Bep del Cel

el Bon Jesús Negre

es Malcasadís

es Marot

na Mirabraguetes

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR