El motiu és la forma alternativa que la gent utilitza per designar un referent de l’entorn més immediat. Si aquest motiu es refereix a una persona es diu renom o sobrenom i si, a més, té cert caràcter pejoratiu o irònic parlam de malnoms.
Els malnoms i renoms són, per tant, noms no oficials que s’apliquen a una sola persona, i no sempre per motius de pertinença a una determinada família, tot i que de vegades s’arriben a transmetre de pares a fills.
El malnom sempre va molt lligat a una comunitat en què la repetició de noms i cognoms fa molt difícil identificar els individus pels seus noms oficials. Així, especialment en les comunitats petites, els renoms o malnoms serveixen per individualitzar i situar les persones; de manera que el malnom esdevé una forma ràpida i directa d’identificació que, a més, té un afegit de significat, perquè els malnoms no són només designatius, sinó que inclouen la significació afegida d’allò que va originar-lo: una anècdota, una broma sobre alguna característica física, un aspecte del caràcter o una derivació del llinatge o de l’origen.
El coneixement dels malnoms d’una comunitat és alguna cosa més que una simple enumeració de curiositats. L’estudi dels manoms ens aporta coneixement sobre la vida i la dinàmica dels pobles i ens ajuda a aprendre a conèixer i tractar els membres de la comunitat des de dins: saber quan, com i a qui es poden dir, segons siguin assumits o no per les persones que els porten, és la frontera que separa els “locals” dels “forasters” (senyal d’integració i pertinença a una comunitat).
Amb el temps, molts dels malnoms perden la força del seu origen i acaben funcionant com a cognoms, fins i tot es transmeten de pares a fills i acaben sent patrimoni familiar.
D’altra banda, els habitants dels diferents pobles de l’illa tenen també el seu propi malnom amb el qual s’hi refereixen els habitants de la resta de pobles quan en volen fer burla. Jaume Mascaró ha elaborat aquest quadre que reflecteix els malnoms dels habitants dels pobles de Menorca.
Aquests són exemples d’alguns dels malnoms més coneguts de Menorca, segons allò que els va originar:
Derivats de noms i llinatges:
en Llucieta
Felotis (de Fel, hipocorístic de Rafel)
na Meliana
Quelutxo (de Quel, hipocorístic de Miquel)
Derivats d’oficis i càrrecs:
en Bagur es Curandero
en Jordi Cacaueter
en Tomeu s’Arader
en Toni es Guarda
es Capitanet
es General
es Sucreret
l’Herrero
na Joana des Carabó
De procedència:
de Son Bell-lloc
en Paco es Català
en Tòfol de Son Abatzer
na Maria Calòritx
na Maria Galdana
sa Pollencina
Característiques físiques o trets del caràcter:
Bessó
Cameta
en Coll de Dama
en Vint-i-un Cabells
es Motlo de Fer Dimonis
es Progressista
na Culot
en Rostit
sa Nyecra
Derivats d’animals o plantes:
Cavall
en Copinya
en Toni Pruna
en Xec sa Mosca
es Caragol
Anècdotes i picardies:
en Bep del Cel
el Bon Jesús Negre
es Malcasadís
es Marot
na Mirabraguetes
