El Nou de Juliol

 

A Ciutadella es commemora, cada any, l’aniversari de l’assalt turc que va patir la ciutat el 9 de juliol de 1558, en què una gran estol comandat per Mustafà Piali va atacar i saquejar la vila i se’n va endur gran part de la població cap a Constaninoble, on aquests homes i dones fets captius van ser venuts com esclaus, tot i que alguns finalment van poder ser rescatats per diversos mitjans. Arran d’aquests fets, el 1558 es coneix entre els ciutadellencs com “s’Any de sa Desgràcia”.

Així, per servar la memòria històrica d’aquells fets, a partir de 1852 s’instituïren els actes de la diada del Nou de Juliol a Ciutadella; actes que avui ja s’han convertit en tradició i que consisteixen en la lectura pública i solemne de l’Acta de Constaninoble en la sessió extraordinària que el Ple de l’Ajuntament celebra cada 9 de juliol, el lliurament d’una corona de flors a l’obelisc erigit a la plaça des Born per commemorar els fets i la missa de rèquiem en memòria dels morts de 1558 que posteriorment té lloc a la Catedral.

L’Acta de Constantinoble és un document històric datat el 7 d’octubre de 1558, encara que no se’n va tenir constància fins al 1620. Aquesta acta va ser redactada pel notari Pere Quintana en un calabós d’Estambul a petició del governador Bartomeu Arguimbau, també fet presoner, i en ella es relaten els fets succeïts durant aquells dies a Ciutadella per tal de guardar-ne memòria històrica.

D’altra banda, el mateix 1852, en el sermó de la missa en memòria dels difunts de s’Any de sa Desgràcia, el pare Nin va proposar que s’erigís un monument per recordar aquell fet històric, proposta que van recollir les autoritats i que va donar com a resultat l’obelisc que hi ha a la plaça des Born que la gent de Ciutadella coneix amb el nom de “sa piràmide”. Aquest monument, del qual es va posar la primera pedra el 12 de juliol de 1857 i en què es pot llegir la frase Pro aris et focis hic sustinuimus usque ad mortem (“Aquí vam resistir, per l’altar i la llar, fins a la mort”), destaca per damunt de tot el caràcter de resistència del poble, que així s’identifica de manera col·lectiva amb el coratge i el patiment dels ciutadellencs i les ciutadellenques d’aquell moment.

Així mateix, sobretot en la segona meitat del segle XIX, va aparèixer una important producció literària relacionada amb els fets del 9 de juliol, entre la qual destaca la novel·la de Miquel Eugeni Caimaris titulada Sor Àgueda Ametller.

A part, però, del caràcter de resistència i d’identificació col·lectiva que representa la diada del Nou de Juliol a Ciutadella, els fets succeïts el 1558 han estat estudiats i analitzats des de diferents òptiques per historiadors i antropòlegs a fi d’aprofundir tant sobre les causes reals i les conseqüències polítiques, socials i econòmiques de la invasió turca com sobre la construcció popular d’aquest mite de resistència i defensa. Pel que fa a aquesta darrera qüestió és il·lustrativa la conferència Nou de Juliol, història i mite pronunciada per Jaume Mascaró Pons al Saló Gòtic de l’Ajuntament de Ciutadella dia 9 de juliol de 1991.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR