Les porquejades

 

Les porquejades, a molts llocs i cases del poble se solien fer entre el mes de gener i febrer. Tot i així, per damunt Tots Sants poc en quedava, d’aquell porc, i en ser un temps en què als llocs hi havia més gent que de costum ajudant a llaurar i sembrar, era normal matar el porc de es santmiquelnadal per acabar de passar l’any. Les porquejades volen fred perquè el procés sigui més higiènic i la conservació sigui més bona.

Normalment duraven tres dies, en els quals hi havia molta feina i es reunien família, amics i coneguts. Actualment, amb l’ajut d’eines i maquinària més moderna, les porquejades s’aclareixen en un dia i mig. Entre tanta gent, es creava un ambient festiu en el qual petits i grans xalaven molt!

El primer dia, el d’abans de matar el porc, era molt important i era quan feien tots els preparatius. Anaven a comprar les trempes i els budells al poble, netejaven totes les eines que havien d’emprar, preparaven la rama per fer la foganya, treien la roba de porc i els mobles i, les madones i altres dones de la casa, preparaven les pastes i el menjar que comparitiren amb els amics i els familiars que acudien al lloc per ajudar.

Tot a punt i a trenc d’alba, arribava el dia de matar el porc. Era la jornada de més feina, i el primer pas és fàcil endevinar quin era: matar l’animal. A partir d’aquí començaven una sèrie de feines basades en un estricte ritual que era molt important respectar per tal que tot sortís bé. En aquest procés, homes i dones tenien feines ben diferenciades, però igual d’importants.

                                                                                                 

Així, una vegada mort l’animal, els homes l’escaldaven i el pelaven amb l’ajut d’una llauneta o una pedra tosca i un ganivet ben esmolat; ja que totes s’aprofitaven totes les parts del porc, fins i tot la pell, les potes i el cap, i era important deixar-lo ben net i pelat. I tot seguit les dones, que ja havien posat les olles al foc, netejaven els budells de l’animal, que després servirien per fer els embotits, i bullien la carn per fer els botifarrons negres, les cotnes, les orelles i el cap del botifarró blanc, el sèu i els cuixots; alhora que anaven capolant la carn de la sobrassada i de la carn-i-xulla, que havia de quedar ben fina per poder-la pastar.

Mentrestant, també hi havia moments per descansar i reposar energies amb un bon dinar o una bereneta a base de formatjades, pastissets i pa amb companatge de sobrassada o formatge.

  

  

Una de les feines més importants era la de posar el tremp als embotits. Els primers eren els botifarrons negres, perquè s’havien de bullir, i després trempaven les sobrassades, els botifarrons blancs i la carn-i-xulla. Mentre els homes pastaven els embotits, les dones cosien els budells del porc que servirien per conservar-los, una feina motl delicada i que havien de fer mans expertes; com la tasca d’omplir els budells i fermar-los, ja que havien de mirar que no hi entrés aire, que podriria la carn, i tampoc no els podien omplir massa perquè els rompria el budell.

 

Quan els embotits estaven llests, els pujaven dalt els porxos perquè es conservessin millor, on els penjaven en un lloc inabastable per als ratolins, i després començaven a fer net tots els estris que havien utilitzat i a preparar el sopar. Acabaven el dia amb una gran vetlada on convidaven molta gent i no hi faltaven mai la música i els balls.

 El tercer dia acabaven de netejar-ho tot, aclarien la casa i s’acomiadaven de les porquejades fins al mes de febrer.

 

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR