Cuina

La cuina i la gastronomia formen part de la cultura pròpia dels pobles. Actualment, al mercat, podem trobar una gran diversitat de productes alimentaris, amb tota casta de verdures, fruites, hortalisses, espècies, carn, peix, etc.; molts d’ells provinent de països i indrets molt allunyats. Açò, i el desenvolupament de noves tècniques en l’agricultura i la ramaderia, han fet que avui dia puguem gaudir de qualsevol producte en qualsevol moment de l’any. Però açò no sempre ha estat així, ja que antigament la cuina s’havia d’adaptar als productes que tenien a l’abast, en el seu entorn més proper, i propis de cada temporada; productes que eren ben poc variats entre les classes baixes i una mica més diversificats entre les classes benestants.

 coques amb tomàtiga i amb sofregit

Així, la cuina tradicional de Menorca, una illa d’arrels bàsicament pageses, ja que aquesta és una de les primeres activitats que s’han documentat, es basa en la dieta mediterrània, tot i que ha sabut recollir i integrar les aportacions de les diferents cultures que hi han fet estada al llarg de la història: musulmans, jueus, francesos, anglesos… així com els productes vinguts d’Amèrica, com les patates, els tomàtics o els pebrots. Es nodreix bàsicament dels productes del camp (cuina de la terra) i dels que li ofereix el Mediterrani que l’envolta (cuina de mar); uns ingredients frescos i de qualitat que donen com a resultat una gastronomia natural, complementada per la rica varietat de productes de la rebosteria típica menorquina, tant dolços (pastissets, tortades, crespells…) com salats (coques, formatjades, flaons…) i que són un veritable plaer per als sentits.

Gràcies als estudiosos, des de Pere Ballester, amb la seva obra De Re Cibaria, fins a apassionats per la tradició menorquina com Ramon Cavaller o, més recentment, Josep Al·lès Salvà, s’han recuperant gran part de les receptes de la cuina tradicional de Menorca, moltes de les quals havien caigut en l’oblit.

Pel que fa als vins, tot i que a Menorca no hi ha una gran producció pròpia; val a dir que, encara no fa cent anys, es comptabilitzaven més de dos milions de ceps a l’illa. Era una producció molt considerada, i molts de llocs tenien a gala ser vinaters. Així, ses Coves Velles tenien 42.000 ceps, Santa Eularieta 48.000, Son Toni Martí 54.000 i Son Gall 15.000, entre d’altres. Es coneixien cinquanta varietats de ceps que produïen diversos tipus de raïm i, per tant, diferents vins blancs i negres: calop imperial, de Jerusalem, senyal de gall, garnatxa, macabeu, monestrell, moscatell, etc.

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR