Gerrer

 

L’elaboració d’objectes de terrissa era una de les indústries artesanals més potents en temps d’en primer, sobretot al municipi de Ciutadella.

A Menorca s’utilitza la ceràmica des del 2000 aC. L’arqueologia ha seguit els cicles transcorreguts per a la ceràmica en aquesta illa: pretalaiòtica i talaiòtica, campaniforme i arcaica, grega i fenícia, musulmana i medieval, i ha indicat en cada cicle les diferents cultures que van tocar terra o es van instal·lar a Menorca; de manera que s’ha demostrat que certs tipus d’àmfores i gots romans foren creats en terres menorquines, tot i que l’auge d’aquesta indústria va arribar de la mà de la cultura musulmana.

gerrer jcp 3

A Ciutadella hi va haver fins a onze gerreries o terrisseries (la d’Enfora, la d’en Melis, la d’en Palepa, la de Mestre Martí, la d’en Pons, la dels Andreuets, la de n’Arguimbau, la de Mestre Moll, la del Molí de n’Oleo, la d’en Picó, la de Can Pelegrí i la de Cas Arturos), a Alaior n’hi havia quatre, as Migjorn la gerreria des Duc, as Mercadal la de s’Arangí i a Maó la més important era la de sa Teulera Alta, situada a la culàrsega del port.

Així, a les antigues gerreries, els gerrers fabricaven gran diversitat d’objectes, però els que més predominaven eren teules, rajoles, cadufos, misons, toves, càntirs i tests. La matèria primera per elaborar tots aquests objectes era l’argila (tant la blanca com la vermella), també anomenada terra de gerreria, i per coure’ls dins el forn utilitzaven rama.

dues peces de gerrer

La feina de gerrer era molt dura, perquè tot ho feien a mà: recollir l’argila i estendre-la perquè s’eixugués, picar i moldre la terra, netejar-la d’impureses, fer el fang, modelar els objectes en el torn que feien girar amb el peu i, un cop eixuts, coure’ls dins el forn.

El que duia més feina era fer les rajoles. En aquesta feina s’hi havien d’esmirar molt, ja que un cop cuites encara les havien de tenyir i treure’ls llustre. Les teules i els cadufos no necessitaven tants miraments, però, en general, la feina de gerrer era bruta, freda i feixuga; per açò els que es dedicaven a aquest ofici solien ser homes forts.

El forn que empraven antigament era el d’origen àrab, d’una sola boca, i per coure-hi les peces les col·locaven per sostres. Les més males de coure, que eren les rajoles, les posaven a baix; mentre que les que coïen més fàcilment, com ara teules, cadufos, regadores o tests, les posaven als sostres de dalt. Així mateix, quan volien mirar si els objectes eren cuits, havien de pujar dalt l’alcuba, una cambreta situada immediatament damuntel forn de gerrer per la qual sortien les flames i el fum i que, a l’hivern, servia per eixugar-hi la terrissa ja obrada. Pujar dalt l’alcuba era tot un captiveri per als gerrers, perquè quedaven impregnats de fum i porqueria.

SONY DSC

Actualment, els gerrers o ceramistes couen amb llenya i el forn és de quatre boques, amb la qual cosa és més fàcil mirar si les peces són cuites. Els artesans i mestres artesans de la ceràmica d’avui dia estan agrupats en dues associacions, Arteme i Entremans, per tal de salvaguardar aquesta tècnica del nostra patrimoni cultural immaterial.

Quan a Menorca encara hi havia moltes gerreries, feien una fornada gairebé cada setmana i com que no podien vendre tot el material que produïen l’havien d’exportar fora de l’illa, especialment a Cartagena, Alacant, Barcelona i València.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR